dissabte, 8 de novembre de 2008

La no-violència

Fragment de FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA.LES SEVES CAPACITATS I ESTRATÈGIES EN PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL d'en Lluís m. Xirinacs

..."Jo dic que la no violència consisteix en la bona voluntat de no voler xocar, d’acceptar el contrari, de situar el propi interès en el context que l’envolta, i en l’aguda intel·ligència per convertir les reaccions en retroaccions."...


Lluís M. Xirinacs i Damians

Gràcies a Lluís Coloma i a l'Associació de Dones de Llinars

És dissabte a la nit. Una dona, bonica i intel·ligent, em convenç de sortir una estoneta després d’un dia ple i espès; i no puc pas negar-m’hi. Mirem l’agenda del 9Nou i sorpresa!...hi ha una actuació d’en Lluís Coloma a Llinars organitzada per l’Associació de Dones. En un tres i no res m’adono que la meva vida està farcida de dones amb empenta i, entre tu i jo, ja m’agrada la sensació que em produeix.

Arribem a La Sala. Un local que és certament fred (sort que l’organització l’ha intentat millorar amb l’ús d’espelmes i l’escalf de fer les coses amb el cor). I comença l’espectacle.

Les mans d’en Lluís Coloma al piano són tan ràpides i virtuoses que, en algun moment, a més d’un ens deixa sense respiració.

I la música parla i em diu:
- agafa les regnes de la vida que és com un Boogie Woogie i va ràpida, cada cop més ràpida; balla i balla; i deixa’t amarar per la força d’allò que té ànima; i sigues!

I la música m’obre tant els porus de la pell que ni el millor fregall anticel·lulític del mercat podria deixar-me la pell tan fineta i preparada per a la competició diària.

I les cames s’esveren, tot i l’estretor de la taula, i se senten lliures (i puc entendre, en petita dosi, el concepte de llibertat que explica que sentia en Lluís M. Xirinacs mentre era a la presó).

No sabia que la meva fada-acupuntora m’havia punxat el meridià de la felicitat musical. I al finalitzar me’n torno cap a casa amb una engruneta més de saviesa al saler de les emocions.

Gràcies Lluís Coloma, Marc Ruíz i Manolo German.

Gràcies Associació de Dones de Llinars del Vallès.

Fins la propera,

PD: Sr. Il.lum. alcalde de Llinars, si em permet que li faci una pregunta amb total desconeixement del tema, que tenen pensat fer quelcom a La Sala per millorar el caliu i aconseguir que sigui l’adequat per actuacions magnífiques com la d’aquest dissabte?


divendres, 11 de gener de 2008

Primeres rebaixes a Cànoves

Aquest títol a la majoria ens encén imatges de grans rètols de color vermell i amb uns números blancs, ben expressius i acabats quasi sempre en 99. O potser imaginem l’entrada d’una munió de gent nerviosa a uns grans magatzems. O, en algun cas, també ens pot evocar peces de roba fetes de quelcom, amb un percentatge minúscul de cotó, on l’acceptació d’alguna tara ens faci disminuir el preu.

A Cànoves, pels que encara no heu vingut mai, tenim molt poquet comerç.

- Llavors, què carai podem rebaixar?

Anem per pams. Durant les festes de Nadal mentre els canovins i canovines ens bevíem les bombolles dels nostres desitjos, ens menjàvem un caldo fet amb pastilles de concentrat familiar i rodàvem de taula en taula tot fumant-nos les inofensives neules, el nostre ajuntament ha decidit farcir el pollastre amb l’aprovació del Pla Parcial del Sector 1.

I eep! Correm-hi tots a comprar infusions d’herbes digestives que podria ser que les xifres dels nous habitatges a construir ens portin, posem pel cas, unes cagarrines de les que han col.lapsat els hospitals els darrers dies.

Agafeu entrada de cinema a l’IMAX que això serà una pel.lícula en 3D que encara superarà el documental del canvi climàtic de l’Al Gore i ens nominaran a algun premi Nobel als més gamarussos.

Senyors i senyores, a mitjan de gener es tanca el període d’al.legacions i les rebaixes estan servides. Atenció! Dels 850 habitatges que s’havien previst ens fan un petit arranjament del 4% i ens ho deixen en 816 al nucli de Cànoves, que val la pena recordar que és un municipi situat al Parc Natural de Montseny. I per donar-hi el darrer toc d’elegància, que tant ens caracteritza, ens embolcallen el regalet amb un paper gris, to de ciment, i algun talp verd (exactament igual com en els plànols del nucli antic on els arbres han emigrat per imperatiu legal i amb l’acceptació de la majoria de forces polítiques excepte els minoritaris d’ERC).

Però sempre hi ha el consol de la torna que ens donaven al forn de tota la vida. A la plaça encara hi ha l’arbre de Nadal damunt un sorral artificial i envoltat de tanques grogues que pot ser la ració de verd del nostre tan nou Pla Parcial del Sector 1.