dissabte, 8 de novembre de 2008

Gràcies a Lluís Coloma i a l'Associació de Dones de Llinars

És dissabte a la nit. Una dona, bonica i intel·ligent, em convenç de sortir una estoneta després d’un dia ple i espès; i no puc pas negar-m’hi. Mirem l’agenda del 9Nou i sorpresa!...hi ha una actuació d’en Lluís Coloma a Llinars organitzada per l’Associació de Dones. En un tres i no res m’adono que la meva vida està farcida de dones amb empenta i, entre tu i jo, ja m’agrada la sensació que em produeix.

Arribem a La Sala. Un local que és certament fred (sort que l’organització l’ha intentat millorar amb l’ús d’espelmes i l’escalf de fer les coses amb el cor). I comença l’espectacle.

Les mans d’en Lluís Coloma al piano són tan ràpides i virtuoses que, en algun moment, a més d’un ens deixa sense respiració.

I la música parla i em diu:
- agafa les regnes de la vida que és com un Boogie Woogie i va ràpida, cada cop més ràpida; balla i balla; i deixa’t amarar per la força d’allò que té ànima; i sigues!

I la música m’obre tant els porus de la pell que ni el millor fregall anticel·lulític del mercat podria deixar-me la pell tan fineta i preparada per a la competició diària.

I les cames s’esveren, tot i l’estretor de la taula, i se senten lliures (i puc entendre, en petita dosi, el concepte de llibertat que explica que sentia en Lluís M. Xirinacs mentre era a la presó).

No sabia que la meva fada-acupuntora m’havia punxat el meridià de la felicitat musical. I al finalitzar me’n torno cap a casa amb una engruneta més de saviesa al saler de les emocions.

Gràcies Lluís Coloma, Marc Ruíz i Manolo German.

Gràcies Associació de Dones de Llinars del Vallès.

Fins la propera,

PD: Sr. Il.lum. alcalde de Llinars, si em permet que li faci una pregunta amb total desconeixement del tema, que tenen pensat fer quelcom a La Sala per millorar el caliu i aconseguir que sigui l’adequat per actuacions magnífiques com la d’aquest dissabte?