dissabte, 28 de març de 2009

"Striptease" a Cànoves

Article publicat en el diari comarcal http://www.el9nou.cat/.

Com cada dia sé que ens veurem, quasi ens despertarem plegades. M’agradi més o menys, et necessito; depenc de tu.

Sovint les presses de la quotidianitat no em permeten deturar-me a mirar-te amb els ulls de qui et veu per primera vegada. La teva olor, com de lilàs, m’acompanya lànguidament, i t’agraeixo com m’has acollit algun vespre quan, tot i saber que he quedat amb persones que mai has vist, segueixes esperant-me i donant-me la calidesa de la familiaritat.

No vull jutjar-te, ni a tu ni als qui ara et despullen. Només sé que, amb mi, t’has portat sempre bé i, per tant, he de donar-te les gràcies. Quanta saviesa deus tenir acumulada que et fa restar muda veient com els més mundans anem amunt i avall. Quina bogeria d’esclavitud ràpida, la nostra.

Disculpa’ns, no ho fem expressament; córrer, córrer i córrer està imprès a la sang dels nostres dies i no podem deturar-nos per impregnar-nos de la teva bellesa. Jo, avui, ho intento. Poso un xic de música clàssica i t’observo, ben a poc a poc, a ralentí.

Però et sento diferent; no ets la mateixa de sempre. Algú t’ha encotillat els pulmons. No vull saber qui ha estat. Ells són aquí, controlant i guiant el teu estriptis forçós. Segurament no s’han plantejat si és millor la teva nuesa o mantenir el misteri del que és desconegut. Però algú, vés a saber qui, els ha ordenat que et desvesteixin. I ho fan i, a més a més, per torns. Uns quants s’hi esmeren amb més delicadesa perquè en el fons saben que estan fent quelcom important; d’altres llueixen unes formes més barroeres; els més impulsius i, d’alguna manera, els més comunitaris, proposen organitzar una plataforma per recollir signatures per declarar-te bé d’interès local; els més despistats passen ben a prop teu i ni se n’adonen de les carenes que deixes intuir, dels teus pits exuberants. La teva nuesa ens permet veure-hi més enllà, com si ens obrís els ulls a paratges mai visitats.

Se t’escapa el riure per sota el nas perquè, amb arbres o sense, segueixes tenint el control de la nostra vida.

Els del RACC diuen que ets de les més perilloses de Catalunya i, tot i així, ens atrevim a fer-te un simulacre de liposucció de les corbes més pronunciades.

Perdona’ns, carretera de Cànoves a Cardedeu; els humans som així. Necessitem fer i desfer l’entorn per evitar exercir la responsabilitat de cadascú de nosaltres.

Ja ho veus: sovint ens fa massa por alentir el ritme de les nostres vides.