dijous, 27 d’agost de 2009

El príncep plega

Ell era el príncep d’aquella monarquia lleugera de conte infantil. Com tots els de la seva quinta va sortir, de nit, a ballar.

L’estiraven les ànsies de conèixer la noia amb qui havia de complir una de les poques obligacions d’un monarca: assegurar l’hereu a la seva parentela.

En veure-la, va quedar completament enamorat de la majestuositat d’aquella noia que dansava a la sala petita de l’exclusiva i elegant discoteca.

Eren prop de les dotze de la nit i, tal i com marcava la faula, la noia va arrencar a córrer abans que el BMW, que tenia aparcat en el pàrquing d’aquell luxós edifici, es convertís en carbassa.

En aquell precís instant, el príncep va prendre una dràstica decisió: va llençar la corona per la borda i va marxar lluny del seu fat.

N’estava tip d’aquella història, certament traumàtica, d’emprovar el recoi de sabateta a totes les noies del regne amb aquella fortor de peus concos.