diumenge, 16 d’agost de 2009

Involuntats impertinents

Tot esperant el tren, un parell de petons, de la parella que anava en l’altre direcció, van descarrilar.

Jo no els volia pas però la reglamentació ferroviària d’aquell país així ho exigia i vaig endur-me’ls galtes enllà.

I, tal i com temia, a la frontera vaig tenir problemes: el detector de besades involuntàries no em va deixar creuar.