dimecres, 26 d’agost de 2009

Senglar

Amb la llibreta a la mà, capficada i amb por pel possible desamor, avanço, absorta, per camins d’alzinars.

De sobte, un senglar ben gros, amb cara d’enrabiat i molest, salta del marge i se’m planta al davant.

Busco la camada per entendre la seva mirada defensiva però no la veig enlloc. Està sol.

Tremolo, no sé massa què he de fer però, després d’un estiu sense emocions fortes, trio, de forma inconscient, atansar-m’hi.

Mou el cap com si estigués negant quelcom amb contundència i clava el seu musell damunt del full: em senyala, molt enfurismat, una errada de sintaxi bestial.

Magnífic dibuix de Lucía González Jarque