divendres, 25 de setembre de 2009

Pròleg llibre fotogràfic

Aquest text és el pròleg d'un llibre "La práctica del desnudo fotográfico" d'en Jordi Clotas on podreu trobar fotos excel.lents i textos immillorables on la nuesa és màgia i la creativiatat és a cada pàgina
No en sé, pràcticament gens, ni de fotografia ni de vins. Evidentment em sap greu que sigui així però, per altra banda, m’alegra saber que el meu paladar sap distingir un bon vi així com els meus ulls i, d’alguna manera, la part estètica del meu intel·lecte, sap copsar una excel·lent fotografia. En aquest sentit puc dir que soc una aprenent d’enòloga de la bellesa de les fotografies d’en Jordi Clotas.

Val a dir que, a sobre, per casualitats increïbles de la vida, puc parlar des de la perspectiva de qui s’ha posat davant la seva càmera de fotografiar, amb la nuesa com a únic vestit damunt del cos.

En Jordi Clotas, amb el seu esguard, et convida a deixar-te anar amb plena llibertat i el·labora tots els ingredients perquè la model se senti molt i molt còmode. En altres paraules, et regala, ni més ni menys que, un xic d’immortalitat. Et retrata la teva essència sense cap possibilitat de comparació, ni positiva ni negativa; alhora que, reconeix i potencia, l’autenticitat de cadascuna.

És una manera d’agombolar a la persona més enllà de buscar-li la llum o el millor perfil. Entra dins de l’ésser, tot resseguint, minuciosament i amb delicadesa, qualsevol pista del caràcter que serà imprès damunt del paper fotogràfic. Com si fos un investigador del comportament humà s’endinsa dins de qui té al davant i el fa sentir especialment formós. Així és com vaig viure tenir el privilegi d’estar en el seu angular.

Puc dir que una sessió de fotos amb ell és una teràpia que recomanaria a persones a qui la por els hagués pintat la pell amb perjudicis inútils. Millor dit, és una experiència d'una intensitat de d’emocions que és apte i recomanable per a qualsevol persona, indistintament del sexe i de la forma i estètica en la qual el seu cos estigui en aquest món.

M’ha demanat que faci aquest pròleg i he jugat a ser una de les fotografies que mira (i admira) a la resta de les imatges. Per a descriure-les m’he permès l’atreviment de convertir-me en una aranya que teixia, amb fils de seda i de molts colors diferents, una teranyina que contenia emocions i sensacions ben diverses, sense codi de barres ni cap col·lador que les tamisi

Així, dins d’una teranyina, o sigui, un octàgon naturalment imperfecte, sense cap fuita però alhora sense cap empresonament, sinó només des d’una integritat de qui gaudeix l’experiència amb tots els sentits i podent tancar-la amb el luxe d’escriure aquest pròleg.

A partir d'ara el text no serà tan estructurat com en els paràgrafs anteriors. Ara esteu dins d'un joc, dins d'una sessió de fotografia d'en Jordi Clotas i us heu de gronxar, de deixar-vos endur per un tul o un mocador que us cobrirà els ulls de la racionalitat ordenada per només fruir dels sentits. Sou públic però podeu sentir-vos com si fóssiu una de les persones que posen davant la càmera.

Comença la pel·lícula i decidiu fixar-vos en el color. Les ombres parlen, amb un diàleg intens, amb el vermell més atrevit i passional. Colors brillants decoren cares que llueixen per si soles. Algun blau impertinent se situa enmig de la imatge, potser unes parets envellides ens criden l’atenció o potser el blanc d’unes ales ens portarà ben enllà.

Però si us agrada, també, sentir-vos vius és molt possible que copseu el moviment. En aquest sentit veieu cossos que s'embriaguen d'elixirs misteriosos, combinacions rotundes i simbiosis assajades conjuntament amb grans dosis de tensió convertida en bellesa i espectacle. Imaginació transformada en imatges oníriques. I, de fons, una banda sonora de música imaginària: diferent per a cada model. D’alguna manera sou davant l’alta sofisticació combinada amb menús diaris de quotidianitat.

I per seguir les pistes d'aquest joc ens hem de situar dins d'un estudi o, potser, al ben mig de la natura i justament aquí és quan ens trobem amb una esplendidesa humana que eclipsa i la natura que la abraça sense manual d’instruccions. Fruita que besa i flors que acaricien. Maternitat integrada, explícita i camuflada; vida enmig de vida. Cossos que semblen que facin la fotosíntesi. Imatges d'aigua, de rius, de mar, que ens humitegen la mirada de tant reals com semblen.

I també sou cos i us podeu imaginar alguna de les persones que surten en les fotografies com a éssers que brinden amb el seu cos i regalen el seu bes a la poesia de la imatge, a fotogrames que decoren paraules que encara no existeixen. I cossos, cossos i més cossos; tots autèntics i amb la diversitat de les ànimes, majoritàriament femenines, que duen encapsulades. I màgia i senzillesa que s'agafen de la mà. Cossos que simulen un ritual d'oferiment a l'univers. Llavis que parlen sense moure's. I alguna peça de roba que s'atreveix a apropar-se, amb prudència, a la majestuositat de tantes pells.

I què és el cos sense la mirada? Si us fixeu bé podreu veure com trobareu deesses que amb el seu esguard parlen tots els idiomes de viure. Algunes mirades cap a l'infinit i amb saltirons a l'eternitat. Mirades que repten i atrezzos provocatius. I també algun joc de seducció visual, de la model, del fotògraf i també, si t’hi fixes, podràs trobar la teva pròpia mirada.

Qualsevol dels conceptes dits fins ara podria ser l'eix central però què serien tots ells sense la nuesa? Es tracta d'una nuesa copsada per la visió de bellesa transparent del fotògraf Jordi Clotas. Com transmetre que despullar-se és físic i és alhora simbòlic. És deixar anar el cos i confiar, en un mateix i amb qui mira darrera la càmera de fotografiar. I, per a mi, hi ha una complicitat entre la l'exigència de fer les coses amb el màxim rigor, des del vessant de la tècnica, juntament amb la creativitat desbocada d'aquest artista. Quasi podríem dir que és una complicitat ratllant el delicte de tan agosarada com arribar a ésser. I per acabar-ho d'arrodonir, ens trobem amb la dosi d'aquest poeta visual que té el do de veure més el que s'amaga que el que es mostra.

I per anar acabant el pròleg i començar a assaborir aquest excel•lent convit permeteu-me que finalitzi amb una mica d'emocions concentrades amb quatre paraules. En cada imatge podreu aturar-vos i us sortiran emocions per a descriure-les que poden anar en molts sentits. Tan us podeu trobar amb vides que semblen noves barrejades amb vides cansades; expressivitat desbordant juntament amb serenor i tranquil·litat o confusió entre la carn i les abraçades de l'arbre que sembla que faci segles que espera el contacte de la tendresa d'aquella pell. Alegria, melancolia, innocència, desafiament... Bellesa vivencial, pura i dura. Vosaltres mateixos. Jo, amb humilitat, us convido a que gaudiu aturant-vos, mirant, sentint i posant-vos en la pell de tots els actors: models i fotògraf. És molt probable que us entrin ganes de ser un dels propers protagonistes d'aquests petits tresors.