dimarts, 10 de novembre de 2009

Casinyot

Feia temps que volien fer aquell simbòlic pas i, ara, eren davant de la botiga que els ho permetria.

Miraven junts l’aparador, estrenyent-se, a consciència, les respectives mans.

Els ulls els brillaven com si fossin dos nins a l’entrada del parc d’atraccions.

Havien estalviat minses parts dels seus, miserables i injustos, sous i l’esforç semblava haver-los portat a prop del seu somni, del seu peculiar niu.

Els dos, gràcies al llarg període d’estalvi obligat, havien pogut anar consensuant els gustos decoratius.

Ella es va quedar embadalida davant els complements de la cuina: terrisses amb essència de tradició, tasses virolades a joc amb la platada, làmpades que proporcionaven la il·luminació pertinent al seu enlluernador amor, paper d’empaperar que encomanava un ambient naïf a tots els espais, tovalloles de bany amb un tacte suau com les intencions d’aquella jovenalla, quadres que vestien les parets de l’experiència vivencial que encara no podien acumular, etc.

Ell, tot i ser un noi que esquivava qualsevol estereotip, sentia, inexplicablement, una emoció primària que el duia a concentrar la seva atenció en el sofà de tres places.

Amb els seus divuit anys, i trencant amb el ritme que imposava la generació a la qual pertanyien, van decidir, alhora, pressionar el pom que els separava de l’interior de la seva tenda predilecta.

Dit i fet, van triar el que feia tant de temps que desitjaven i van donar la paga i senyal.

En el rebut ho especificava clarament:

Casa de les Nines
C. Balmes,222 Barcelona
Pagament a compte: 60 €

Ara només els quedava decidir a quina paret penjarien la seva adorable i anhelada caseta.