dimarts, 29 de desembre de 2009

Conseqüències imprevistes

Aquell nen, que tot just començava a articular els primers mots, va prescindir d’aprendre a parlar per a passar a nyequejar.

La mare plorava i plorava. Sobretot quan recordava que la cançó que li cantava cada nit per a fer-lo dormir era aquella de:

- Les oques van descalces,

descalces, descalces;

les oques van descalces,

i els ànecs també.


Aquell coi de nen podria haver triat voler ser sabater en comptes d’escollir comunicar-se com els ànecs.