divendres, 18 de desembre de 2009

Jo te l'encendré

Creia que, si cada dia s’hi dedicava a cor que vols, n’acabaria aprenent.

Recordava, constantment, com l’àvia li contava i insistia en la importància de la paciència i la constància.

Ella, amb un d’aquells horòscops amb fama d’endreçats i meticulosos, es delia perquè tot estigués al lloc que li pertocava. S’esmerçava i imitava l’estructura que havia vist, durant tants anys, a la casa pairal.

Seguia els consells dels amics i germans però, tot i així, sempre se li complia una trista regla de tres: com més hi intervenia i remenava, més l’ofegava i el deixava quasi sense oxigen.

En algunes ocasions, havia optat per deixar-lo fer, que anés per lliure totalment. Però aquestes experiències només portaven a que la flama s’anés apagant i, tot plegat, es refredés fins a punts preocupants.

A vegades, en algun gest d’aproximació, s’hi havia cremat els dits i mai n’acabava de trobar la mesura idònia.

Quan ja no li quedaven eines per provar i quan la sensació de no avançar va dur-la a un to de pell cada dia més esblaimat, va decidir buscar ajuda externa.

Obrí l’ordinador. Entrà a Internet. Es situà en un dels cercadors més sovintejats i va escriure les paraules que li semblaren més adequades. Llavors va poder localitzar una empresa especialitzada en ensenyar a encendre i, tant o més important, mantenir encesa, la llar de foc.

S’havia acabat la gelor a la seva vida!