dijous, 27 d’agost de 2009

El príncep plega

Ell era el príncep d’aquella monarquia lleugera de conte infantil. Com tots els de la seva quinta va sortir, de nit, a ballar.

L’estiraven les ànsies de conèixer la noia amb qui havia de complir una de les poques obligacions d’un monarca: assegurar l’hereu a la seva parentela.

En veure-la, va quedar completament enamorat de la majestuositat d’aquella noia que dansava a la sala petita de l’exclusiva i elegant discoteca.

Eren prop de les dotze de la nit i, tal i com marcava la faula, la noia va arrencar a córrer abans que el BMW, que tenia aparcat en el pàrquing d’aquell luxós edifici, es convertís en carbassa.

En aquell precís instant, el príncep va prendre una dràstica decisió: va llençar la corona per la borda i va marxar lluny del seu fat.

N’estava tip d’aquella història, certament traumàtica, d’emprovar el recoi de sabateta a totes les noies del regne amb aquella fortor de peus concos.

dimecres, 26 d’agost de 2009

Senglar

Amb la llibreta a la mà, capficada i amb por pel possible desamor, avanço, absorta, per camins d’alzinars.

De sobte, un senglar ben gros, amb cara d’enrabiat i molest, salta del marge i se’m planta al davant.

Busco la camada per entendre la seva mirada defensiva però no la veig enlloc. Està sol.

Tremolo, no sé massa què he de fer però, després d’un estiu sense emocions fortes, trio, de forma inconscient, atansar-m’hi.

Mou el cap com si estigués negant quelcom amb contundència i clava el seu musell damunt del full: em senyala, molt enfurismat, una errada de sintaxi bestial.

Magnífic dibuix de Lucía González Jarque

dissabte, 22 d’agost de 2009

diumenge, 16 d’agost de 2009

Involuntats impertinents

Tot esperant el tren, un parell de petons, de la parella que anava en l’altre direcció, van descarrilar.

Jo no els volia pas però la reglamentació ferroviària d’aquell país així ho exigia i vaig endur-me’ls galtes enllà.

I, tal i com temia, a la frontera vaig tenir problemes: el detector de besades involuntàries no em va deixar creuar.