divendres, 31 de desembre de 2010

Tres maneres


Hi ha tres maneres d’aconseguir fer alguna cosa:
fer-ho tu mateix;
pagar a algú perquè ho faci;
o prohibir als teus fills que ho facin.

Sabiduría Callejera. Dan Millman

dimecres, 29 de desembre de 2010

dimarts, 28 de desembre de 2010

A la cruïlla dels dubtes

Vaig veure-la.
Era en una cruïlla. Quieta. Tranquil·la.
En apropar-m'hi vaig notar com em pesava la motxilla de la inseguretat; no sabia quin camí escollir.
Sense rumiar-m'ho gaire vaig abocar-li el meu salat mar de dubtes.

Ella, amb un to sec, em respongué:

-No em maregis la perdiu!



dilluns, 27 de desembre de 2010

Viatges i flors (Mercè Rodoreda)




"...així vostè no deu saber que en aquest poble tots els homes són pecadors. En el moment de néixer ja van amb el pecat encastat al paladar. Així que els nois passen a ser homes només viuen per tenir dona i fill. Cada home en vol setze. I de tant que li agrada fer-los acaba castigat, com tots, i a la ratlla buida del cervell que parteix els dos mons se'ls aixeca el deliri i només tenen ganes de penjar-se."


Fragment del conte "Viatge al poble dels penjats"
Viatges i flors. Mercè Rodoreda

dissabte, 25 de desembre de 2010

Nadal

Paraula estalviadora que per dir aNAr a DALt prescindeix de la vocal de la boca oberta i de dues consonants (la de la creu i una de muda).

Bon NADAL!!!



Foto de Francesc Balaguer

dijous, 23 de desembre de 2010

Regala paraules de la gran Montserrat Roig

"Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana. La meva és una llengua que em serveix. Sé, també, que hi ha unes regles. Com hi ha la novel·la Pilar Prim de Narcís Oller. De les regles, una vegada apreses, procuro oblidar-me'n. De la novel·la, procuro recordar-me'n. La llengua, per a qui escriu, és allò que queda quan s'ha oblidat tot."

Digues que m'estimes encara que sigui mentida
Montserrat Roig

Si mai voleu fer un magnífic regal com ara que una bona actriu, la Mariona Casanovas, reciti textos de la Montserrat Roig a algú a qui estimeu, només heu de dir-m'ho a nuriapujolas@gmail.com. Us n'envio un vídeo perquè n'aneu fent boca...



dimecres, 22 de desembre de 2010

Pere Tàpias al CQCA



El dia 20 de novembre a les deu de la nit va actuar Pere Tapias al Centre Cultural de Cardedeu. Poc públic per un gran showman. Un escenari immens amb una cadira i una taula (per posar-hi les lletres). Senzill però amb la calidesa del personatge que diu que sempre duu «una maleta de cuiro negre on hi ha la paraula, la ironia i la sensualitat. Una paraula entesa com un bombó farcit de licor que explota a la boca; una ironia que deixa veure perfils però no concreta; i la sensualitat que pot ser el gest habitual de l’amic que s’acosta».

Va començar cantant i presentant-se alhora amb la cançó Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra i va seguir intercalant música i poesia. En alguns moments gràcies al seu tarannà i als jocs sonors que feia amb la boca semblava que hi hagués tota una orquestra que l’acompanyava.

Cançons que ens transportaven a aquella moto de fa tants anys amb orgasme sideral inclòs. Consells càlids que ens engresquen a «posar una rotonda a la teva vida» o fins i tot consignes com ara «sense uns codonys ben ferms no farem res de bo» que podrien adequar-se al moment polític actual. I potser en moments de crisi és bo saber que «si un camell pot treballar vint dies sense beure, jo puc beure vint dies sense treballar».

dimarts, 21 de desembre de 2010

Xarbot

Paraula que esquitxa.











Autor: Francesc Balaguer.

L'habitació








“L’ànima escull la seva societat,
llavors tanca la porta”.









 
L’habitació (Emma Donoghue)
Ed. Empúries Narrativa

Una història commovedora. No us puc dir gaire cosa més d’aquest llibre. He de confessar que les primeres quaranta pàgines l’hagués abandonat però com que era una recomanació del llibreter de Documenta de Barcelona al diari Ara vaig pensar que no podia desistir de seguir-ho intentant. I ha estat una gran sorpresa. La veu de tot el llibre és la d’un nen de cinc anys i, per tant, no podem esperar vocabulari complex ni grans filosofades de mestratites que volen ensenyar-nos tot el que saben. Em trec el barret davant la genialitat d’aquesta dona, l’Emma Donoghue, a l’hora d’escollir com a veu narradora la d’un infant i, per tant, la perspectiva neta de qui viu en funció de la informació que ha recollit els primers anys de vida, de qui desconeix el concepte de normalitat. Això sí, us he d’avisar, aquest llibre fa posar els pèls de punta. És molt possible que quan us hi endinseu no pugueu parar de llegir i us sentiu ben atrapats. I dic atrapats en el sentit més bo i més dolent de la paraula. I...."al tanto" si sou mares!!!!!!




dilluns, 20 de desembre de 2010

Pell sorrenca

La maltractà.
Li estampà a la pell sorrenca el mal geni de les seves roderes.
“Història entre un quad i una vereda”


diumenge, 19 de desembre de 2010

Codonys

"La meva tia Maria codonys collia. Ara, però, no hi ha codonys com els d'ahir"
Cançó "La Tia Maria" de Pere Tàpias
(http://www.peretapias.cat/)








dissabte, 18 de desembre de 2010

Barret

―He tornat a perdre el barret!―digué la muntanya mentre marxava el núvol que feia dies que la tapava.



(Imatge del http://www.3cat24.cat/; Núvol sobre el Montseny de Pallars; Autor Josep Ernest Gómez)

dimecres, 15 de desembre de 2010

Fornicar

El pagès volia fornicar.
Agafà l’eina errada.
I fumigà.

Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ (desembre 2010):

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/xut-amb-intelligencia-i-amor


Xut amb intel·ligència i amor

De ben petita el pare i la mare em van ensenyar –entre d’altres- una lliçó magistral. Quan algú m’insultava em deien: No et posis mai a la seva alçada. Ara, adulta, entenc la rellevància d’aquells mots i la dificultat que sovint duu camuflada.

Els darrers dies hem viscut un cas que podria ser-ne un exemple: el comportament del senyor Mourinho i en Pep Guardiola. Davant de les provocacions d’un entrenador de futbol hi ha hagut la resposta del seu suposat contrincant. Una resposta de qualitat, tot ensenyant que si els fonaments són sòlids és més difícil fer trontollar l’edifici construït. Una resposta astuta que ha sabut deturar la reacció emocional, humana, de replicar a l’atac verbal i esperar el moment oportú on oferir un partit de futbol que passarà a la història. Una mostra d’un tarannà pausat, intel·ligent. I el que pot ser interessant: un referent per a un públic nombrós i de totes les edats.

En Lluís M. Xirinacs en el llibre pòstum La noviolència ens explica: 'Gandhi ens convida a utilitzar la intel·ligència per fer el bé. (...) En el cas d’intervenir en un conflicte, tant si t’afecta com si no, cal sintonitzar amb les dues bandes, no sols amb una, amb la teva. I sintonitzar amb les dues bandes, certament, requereix amor'.

No vull posar una acció dalt del pedestal però sí remarcar que hi ha milers i milers de comportaments, cada dia, que encomanen una manera de fer i de ser al món que construeix el pilar de la convivència amb amor, intel·ligència i creativitat.

Però llegeixo el diari i m’entren calfreds. El dia 2 de desembre de 2010 un nen de catorze anys (sí, sí, només catorze anys!) en va matar a un altre de disset a Barcelona. Un nen que duia un ganivet al damunt i va vehicular la seva ràbia amb el rampell d’una ganivetada. El 4 de desembre de 2010 el govern espanyol militaritza els aeroports i declara l’estat d’alarma (parcial) com a única resposta davant de la vaga il·legal dels controladors aeris.

Sento tristesa. Molta tristesa davant d’aquestes imatges colpidores i revestides d’agressivitat. Imatges que ens conviden a endinsar-nos en la comunicació i l’acció no-violenta per cercar respostes intel·ligents, astutes i, si és possible, amb amor.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Reialesa daltònica

El príncep blau destenyia lleugerament.
La princesa groga no podia ser actriu.
S'enamoraren en una bugaderia de monarques i aristòcrates.
Cinc anys després tingueren un fill que fou el rei dels acudits verds.




dilluns, 13 de desembre de 2010

Bosc tacat






Mentre ella li parlava del bosc tacat del color groguenc dels roures, ell només podia pensar en l’eficàcia del seu llevataques.



(Imatge de http://aaeru.deviantart.com/)

diumenge, 12 de desembre de 2010

Solideu


Casquet que protegeix del sol i de la mirada de Déu.

Escriure

"Per a mi, escriure, com viure, és dubtar. Escriure és crear del no-res, o del dubte, amb el llenguatge. És un acte íntim que proporciona una alegria total perquè et veus capaç de penetrar en aquest món que estàs imaginant i que comença a existir amb les teves paraules. És difícil de dir."

El sentit de la ficció. Itinerari privat.
Jaume Cabré

dissabte, 11 de desembre de 2010

Un restaurant senzill







"És un restaurant senzill, perquè el novel·lista, tot i ser molt bo (o precisament perquè ho és), no té prou èxit econòmic per permetre's restaurants de luxe".

Conte L'admiració. El perquè de tot plegat. Quim Monzó

divendres, 10 de desembre de 2010

Carrer Estret




"Solia dir que en aquest país gairebé tothom tendeix una mica a la suficiència i a la fatxanderia, en vista de la qual cosa el que dóna en definitiva més rendiment és mantenir-se en una naturalitat i una simplicitat permanents."

El carrer estret. Josep Pla

Microones




―Quina injustícia! Ells tenen microones per descongelar i escalfar i jo fotem-me l’herba gebrada―deia la vaca mentre rumiava.



(Imatge de vaques brunes del Ripollès -wikipedia-).

dimecres, 8 de desembre de 2010

Vida Privada

"Perquè la dona té uns nervis més passius, té una ànima més receptiva, no es gasta ni es deixa anar tota en l'acció com un home; és més avara i més previsora; dins dels plecs de la seva pell arrugada, té la bona fe de col·leccionar-hi allò que no es veu i només es respira: el perfum de la història."

Vida Privada. Josep M. de Sagarra

(Imatge de l'espectacle "Vida Privada" amb l'actoràs Oriol Genís).


Belitre

Home amb un litre de bondat.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Virus de panxa

Hi havia una passa de panxa.
Era un virus dels forts, dels que fa feina arreu.
Les bústies es marejaven només en sentir l’olor de les cartes i vomitaven la propaganda comercial.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Antifaç

Ell duu l’antifaç i el perfum.
Desitja seduir-la.

Ella l’ignora una altra vegada.
No li agraden els teixons.


diumenge, 5 de desembre de 2010

Les cames li feien figa

Havia caminat tant i estava tan cansada que les cames li feien figa.
I...
...Xoooof!!!! El tronc va quedar-li enclastat a terra.
Les figues eren massa madures.

Lluert

Rèptil que sense la "T" hagués pogut volar.


(Imatge d'un lluert a l'esquerra i un lluer a la dreta; extretes del wikipedia).

divendres, 3 de desembre de 2010

dijous, 2 de desembre de 2010

Una idea

Tenia una idea tan forta, tan potent i tan ràpida que se li escapà del cap. La detingueren i, en veure-la tan modesta, tan senzilla i tan humil, l'engarjolaren.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Calapàndria

Ocell que després de menjar un tros de pa agafa un fort refredat.
(Foto d'una calàndria extreta del wikipedia)

El paisatge d'en Pla

"Però el paisatge és l'única cosa que en aquest país no falla mai".

El carrer estret. Josep Pla

dilluns, 29 de novembre de 2010

El català

"El castellà cau com pluja fina que cala. L'únic paraigua que no traspassa és crear, posar al mercat gènere més fresc i gustós, i esperar que les veus públiques el tastin i el facin seu."

Això del català. Albert Pla i Nualart

Festuc

Festa que fa avui un que duu la camisa de color festuc i que fa el crit de l'uc per dir ben clar: Visca Catalunya independent! (28/11/2010)

dissabte, 27 de novembre de 2010

Pancartes electorals

Plovia a bots i barrals.
La pluja va estovar les pancartes electorals
com si fossin les galetes dins de la tassa de llet calenta.
S'esborrà el fals somriure dels candidats.

divendres, 26 de novembre de 2010

Salmòdia

Cant monòton de qui odia el salmó.

Persona democràtica


Una síntesi del magnífic text "Persona democràtica" de Lluís M. Xirinacs:

Una persona democràtica és una persona: adulta i madura, raonable i responsable. I és lliure i independent i, per tant, lluita contra qualsevol forma de dependència evitable per no esdevenir esclava. I és responsable perquè respon a l’altre, dialoga, accepta la diferència i cerca el consens cordial; sense conrear el comú no pot haver-hi democràcia.

Podeu trobar el text a l'adreça següent:

dijous, 25 de novembre de 2010

Bicicleta

Entre esbufec i esbufec,
entre pedalada i pedalada,
sentia el conydeseient
que li recordava el discriminat gènere al qual pertanyia.
Visca la igualtat per pedalar cap a la diferència!

dimecres, 24 de novembre de 2010

Teixir

Teixeixes,
fil a fil,
ara un color,
ara una textura,
les ànimes,
poc o molt boniques,
amb les quals coincidiràs.

Que ningú t’esllenegui l’existència!

dimarts, 23 de novembre de 2010

Flors frisoses

Aquelles flors blaves i vermelles estaguen neguitoses.
Van obrir els pètals i esbufegaren pol·len cap el cel.
Se'ls feia lent esperar el partit del Barça-Madrid.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Comunitat

Mínim comú múltiple que fa que uns quants puguin entendre's (o no).

Els castells, un bon referent

Article publicat el 22 de novembre de 2010 al diari digital http://www.aravalles.cat/:

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/els-castells-un-bon-referent

Ara que estem en període electoral i aprofitant que els castells acaben de declarar-los patrimoni de la humanitat fóra bo emmirallar-nos-hi com a model de societat on la base, majoritària, va delegant el seu poder d’avall cap a munt, compaginant la saviesa dels més grans amb la joventut dels enxanetes. Una societat on els valors de competició i cooperació són compatibles i se n’obtenen resultats clarament positius i, al mateix temps, d’una bellesa inqüestionable.

Si Catalunya fos una empresa, els castells podrien ser bona part del seu know how: una expressió clara de com es fan les coses al nostre país; una forma d’ensenyar qui som i com sabem fer ús de la rauxa i el seny. Els caps de colla, com si fossin enginyers impecables, ens ajudarien a comprendre allò que a vegades es fa difícil en el món empresarial, o sigui, com la tècnica és tan necessària per crear un castell humà com la intel·ligència emocional a l’hora de fer florir el millor de cada persona; i, com aquell que no vol la cosa, ja tenim en equilibri el cap i el cor.

I un cop ja tenim el cap i el cor units i treballant, el nostre jo artístic ens preguntarà què en fem de la creativitat? Doncs usem aquesta innegable expressió creativa com a eina d’integració amb la comunitat de cada territori. Construïm quelcom que podria ser clarament la icona del que ara coneixem com a participació ciutadana i que aconsegueix la intervenció de la societat en quelcom públic i comunitari. No em negareu pas que els castells són una creació cultural (i escultural) col·lectiva?

Som davant d’una espècie de mandala a la catalana on després de construir una peça estètica, humana, basada en la simetria i en un eix de força vertical, hom pot aprendre que tot és transitori i mutable i que l’esforç es dissolt com si no hagués existit mai. I si em permeteu tancaria la porta d’aquest article amb un intent de metàfora: si hi ha un camí de la terra cap al cel és el de la força de la unió entre les persones.

Felicitats castellers i castelleres!! Moltes gràcies!!

diumenge, 21 de novembre de 2010

Prosa acròstica?


A la Dolors, en contra del seu nom, mai l’havien vist patir.
Pertanyia al grup minoritari de la seva generació que no havien estat diagnosticats d’hiperactius. Eren ben escassos però, com ja sabeu, l’excepció confirma la regla.
A l’hospital el pediatre no li va comunicar a la seva mare però aquell infant encetava una existència particular com un diccionari on algú, més o menys entremaliat, li hagués arrabassat les pàgines de les paraules desig, il·lusió i passió.
Tenia divuit anys, acabats de fer, i ja era la reina del sofà. No pas perquè fos seguidora de la corrent de l’estoïcisme sinó més aviat alguna son estranya havia conquerit, exitosament, la seva ànima. No tenia amics, talment com si l’amistat també li produís indiferència.
I mentre els pares es desesperaven i treien totes les passions i sofriments ella restava impassible. Sempre arrossegava els peus com si la vida exercís una pressió extraordinària damunt del seu cos. Per sort, en una revisió a fons, amb analítiques incloses i feta per un metge espavilat de la mútua, van poder precisar l’origen d’aquells símptomes neutrals.
A les venes, i superant qualsevol fórmula valenciana, hi duia una orxata excel·lent.

Comunitat humana

“Una comunitat humana no organitzada és com un cos sense vida que els voltors del poder es van menjant de mica en mica.” (LM Xirinacs)

dissabte, 13 de novembre de 2010

Faula electoral

Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ el dia 13 de novembre de 2010. Podeu consultar-lo a:

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/faula-electoral

o llegir-lo a continuació:

Faula electoral


Us proposo que imagineu un indret on hi ha eleccions per escollir-ne el president. Sé que és un exercici costerut, però provarem de fer-lo amè. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

La classe política d’aquest país imaginari, amoïnada pels propers comicis, s’ha envoltat dels millors assessors en els àmbits econòmic i legal. Quadren idees i legalitzen equacions.

Durant la campanya la majoria de candidats ataca als seus contrincants i són sancionats per la contaminació ambiental que generen al conjunt de la societat.

El candidat més ensopit ha hagut de demanar l’ajut als humoristes per afegir alguna expressió irònica en els discursos politicoavorrits. Alguns, els més innovadors, han convençut a comerciants dels mercats municipals, cambrers i mestresses de casa, entre d’altres, perquè els ensenyin les normes bàsiques de saber escoltar. Els professionals de la perruqueria i l’estètica clenxinen i maquillen a tort i a dret. No és d’estranyar que els presidenciables puguin rebre floretes com ara:

―Guapo!....

I més o menys ruboritzats, responguin:

―Gràcies!

Els perfumistes intenten establir possibles col·laboracions amb una candidata amb el nas arromangat però s’ensumen que no serà fàcil; hauran de redactar els convenis en castellà. Els de l’àmbit de la gastronomia fan un compendi dels aliments que, combinats en justa mesura, alimenten el somriure i fan brillar la pell. En algun cas, veient a l’aspirant embotit dins de l’americana, s’han limitat a preparar-li una dieta estricta per evitar-li despeses extraordinàries de vestimenta. Representants de les diverses religions del país els han dissenyat pregàries a mida que puguin enviar-les com a sms i reforçar, així, l’esperit laic d’algun aspirant. El sector del tèxtil ofereix descomptes per tapar la nuesa, física i d’idees, d’algun partit. Els professionals del circ van bojos per llogar l’home invisible d’aquestes eleccions.

I arriba l’hora de la veritat, o sigui, el dia de els eleccions. Tot i el suport professional i social, es troben amb una abstenció del 99%. Es pot dir que només han votat els candidats i la parentela. Els posteriors estudis d’empreses especialitzades en l’anàlisi dels resultats polítics han fet la diagnosi següent:

'
Benvolguts/udes polítics /ítiques,

Primer, volem felicitar-los a tots i a totes per una de les campanyes més ben organitzades i participatives en el nostre país.

Tot i que, segons les enquestes d’opinió inicials, crèiem que la participació seria de les més altes de la història, volem comunicar-los que l’abstenció només ha estat causada per un mer equívoc lingüístic. Hem arribat a la conclusió que la causa de la poca participació ha estat que l’impressor de les pancartes, amb les presses de darrera hora, va convocar el poble a les properes ereccions i la gent, desconcertada, cauta i amb poc costum de mobilització per aquests temes, ha decidit quedar-se a casa fins a rebre més instruccions. Així només ha estat un excés de convicció en l’eslògan.

Atentament,

Federació d’Analistes polítics
'

Enguany no tindrem aquest ball de consonants en els cartells i, per tant, només puc animar-vos a exercir el dret a vot el 28 de novembre.

divendres, 12 de novembre de 2010

Xipoll

Bassal de llàgrimes d'un de Ripoll quan veu que no fa un ple al 15 perquè el Barça empata.
(aquesta definició ha estat feta a mitges amb el senyor Sintu Borràs).

dijous, 11 de novembre de 2010

dimecres, 10 de novembre de 2010

Antifaç perfumat

Ell duu l'antifaç i el perfum. Desitja seduir-la.
Ella l'ignora una altra vegada. No li agraden els teixons.

dimarts, 9 de novembre de 2010

dilluns, 8 de novembre de 2010

Tardor

Les fulles caigudes dels arbres conten la veritat de la tardor. Els de la brigada de manteniment, amb uns bufadors llargaruts i sorollosos, s'entesten a ocultar-la.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Papadiners

Persona amb papada que ven una loció de papaïna i papaverina per desempapatxar-nos de tan papa.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Una invitació a l'art de viure

Article publicat en el diari digital http://www.aravalles.cat/
(Octubre 2010)

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/una-invitacio-a-lart-de-viure

Sóc a l'Horiginal, un espai cultural a Barcelona on s’hi recita poesia setmanalment. Avui, després d'uns quants mesos d’estar tancat per problemes terrenals de llicències administratives i altres menesters avorrits, reobren amb la commemoració del centenari del naixement del poeta Màrius Torres.

Un bon grapat de poetes i poetesses reciten versos d’aquest autor. Entre ells, en Pau Gener i Galín, un celoní que aprofita aquesta trobada per recordar-nos la figura d’un altre celoní, l’Antoni Pascual, especialista en l’estudi, traducció i difusió de les obres de formidables escriptors com Rilke, Machado i Màrius Torres, entre altres.

M’emociono. Sota la gorra juvenil d’en Pau intueixo: la intel·ligència, per haver copsat la importància de la lectura de l’Antoni Pascual com a estudiós dels versos i de la vida de Màrius Torres i, la tendresa, per saber-lo allà, en la calidesa i la joia de la seva particular recordança.

Aquesta cita m’avisa que tinc pendent de llegir un d’aquells llibres que desava per quan fos més gran, Tres poetes, Tres mestres. Cap a una teràpia autobiogràfica que és una de les seves obres. Ja fa uns quants anys vaig devorar –gràcies a la coneixença de la seva filla, la Mariona Pascual- un llibre colpidor: Una invitació a l’art de viure.

I tot i que ja sóc un xic més gran, no me'n veuria pas en cor de fer-vos una síntesi. Només puc dir-vos que si us atreviu a endinsar-vos-hi no us deixarà indiferents. L’Antoni va jugar a ser un 'biògraf- perfumista'; o sigui, escrivia biografies quan aconseguia intuir o copsar el perfum de l’autor, quan captava el seu misteri, la seva essència. Es va endinsar en poetes que, mitjançant la paraula, converteixen els naufragis, personals i col·lectius, en llum i gràcia. Versos que fan vibrar alhora que ens ajuden a trobar, com diu l’Antoni, la felicitat que hi ha en cada ésser.

Tot passejant-hi, a través de la lectura, podeu trobar perles de saviesa que us convidin a cercar el sentit de l’atzar o a deixar les circumstàncies vitals al margenal per centrar-vos en el més profund de cadascú de vosaltres. Però, sobretot, serà una bona eina per tenir sempre presents alguns mots del poema Mozart de Màrius Torres:

“Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!”

Deler

Teler amb D, de Desig.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

dissabte, 16 d’octubre de 2010

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Una passa d'humanitat

"Llibertat no vol dir disbauxa, vol dir creativitat. Lluita no vol dir guerra, vol dir exigència. Responsabilitat no vol dir tirania, vol dir compromís. Pacificació no vol dir passivitat, vol dir harmonia."
Lluís M. Xirinacs i Damians

Malentès

Diria que
vaig pronunciar:
sacseja’m.

Mentre
desitjava
demanar-te:
sexeja’m.

I el sonso
del meu cos
va entendre:
saxona’m.

Ara prestatges
plens de productes dietètics
omplen la casa i
jo, que només
volia que féssim l’amor.

Saps qui és la Mercè Pàniker?

Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ (Setembre 2010):


http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/1202/saps-qui-es-la-merce-paniker

Pillastre

Murri que gràcies a una "I" es va escapar de ser cuinat a l'ast.

dijous, 30 de setembre de 2010

divendres, 24 de setembre de 2010

Egòlatra

Ego que per la col·locació incorrecta de l'"L" no sap estimar a una altra persona que no sigui ella mateixa.

diumenge, 19 de setembre de 2010

dijous, 16 de setembre de 2010

dilluns, 13 de setembre de 2010

dijous, 2 de setembre de 2010

Xarretera

Paraula que ambuna "X" bèl·lica ha acabat decorant uniformes mentre que la seva germana, amb una "C" que arrasa al capdavant, sent l'olor de l'asfalt a tothora

dilluns, 30 d’agost de 2010

Cep

Nom d'un bolet que es volia dir Pep però una "C" (medalla de bronze a l'abecedari) li ho va impedir.

dijous, 26 d’agost de 2010

diumenge, 22 d’agost de 2010

dimecres, 18 d’agost de 2010

dissabte, 14 d’agost de 2010

divendres, 13 d’agost de 2010

dimarts, 10 d’agost de 2010

Bíceps

Dues extremitats que s’utilitzen per a teixir el parany d’una abraçada.
(Definició de Josep Manel Vidal)

divendres, 6 d’agost de 2010

Xiriguejar

Acció d'aquelles persones que fa exactament tres anys que xerriquem les dents davant l'oblit institucional del nostre Xiri. (http://xirinacs.cat/)

dimecres, 4 d’agost de 2010

Maldol

Tristesa d'aquest mot ja que un dia va voler posar les consonants "D" i "L" a la rentadora i de resultes de fer la bugada amb aigua calenta es convertí en un malson.

dilluns, 2 d’agost de 2010

Xinar

Acció que succeeix a un nen mentre la seva amiga de la llar d'infants li estira els cabells. Ell només volia explicar-li que aquest estiu aniria de vacances a la Xina; o sigui, xinaria.

divendres, 30 de juliol de 2010

Coragre

Quan va néixer aquest mot esquerp el volien batejar com a vinagre però no es van veure en cor.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Bàcul

Bastó que sosté el pes autoritari de la grassoneta mestressa i de retruc en sent els pensaments que criden:
 - Va, cul!

dilluns, 26 de juliol de 2010

Puput

Au possibilista que es volia dir pucpuc però el funcionari del registre civil d'aquell dia estava ben adormit.

divendres, 23 de juliol de 2010

dimecres, 21 de juliol de 2010

dilluns, 19 de juliol de 2010

Am·mor

Estimació tan intensa, gustosa, audible, visible i palpable que se li gemina fins la lletra "M".

diumenge, 18 de juliol de 2010

dimarts, 13 de juliol de 2010

Lacònica

Que expressa els pensaments amb tant pocs mots que caben en un con (popularment conegut com a cUcUrUtxU).

dilluns, 12 de juliol de 2010

divendres, 9 de juliol de 2010

Senyera

Senyora bandera que enamora amb l’“E” (d’Estat, lliure i independent).

Definició millorada per Sintu Borràs:

 La senyora senyera, s'enyora al no tenir un Estat lliure i independent.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Perfecte

Paraula que es vesteix amb un davantal del "PER" quan se sent a gust però que algunes nits, com la d'avui amb tanta bandereta espanyola, es queda amb la roba interior de l'"IN".

dimarts, 6 de juliol de 2010

Confondre el cul amb les témpores!:

Expressió de confusió que generen alguns personatges, a vegades polítics, quan s’acoquinen davant un conjunt de mots tan arrodonit i que sona tan bé com: “Som una nació. Nosaltres decidim”.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Ensobinar-se

Postura que fa l’escarabat quan queda tombat cap per amunt esperant, amb totes les potes preparades, que un jugador de futbol (dels que per sort seva s’ha estalviat el Mundial) li passi la pilota.

diumenge, 4 de juliol de 2010

dijous, 1 de juliol de 2010

Eternitat

‎"...Sigui com vulgui, aquí, senyor secretari, l'única eternitat creïble i a l'abast és la vida quotidiana..."
(Contes de Jesús Moncada)

Aiguapoll

Sinònim de l'Estatut de Catalunya, de tornada de la capital del país veí, on no sé què carai hi havia anat a fer.

dimecres, 30 de juny de 2010

dimarts, 29 de juny de 2010

Verra

Paraula que pot dur-nos a pensar en una persona que juga brut (com podrien ser els membres del Tribunal Constitucional, entre d’altres) però que, si l’escoltem en clau musical, ens durà al ritme de la independència marcat per un contrabaix.

diumenge, 27 de juny de 2010

Ploracossos

Si antany es referia a les persones llogades per anar a plorar als difunts en enterraments, la definició actualitzada deu referir-se a les persones que, potser influïdes per campanyes estètiques o anuncis d'aigua, ploren pel seu cos.

dissabte, 26 de juny de 2010

Enervar

Acció d'afebliment de la dona que arriba a casa i troba una nota, en castellà col·loquial, que diu: "toy en er var".

dimarts, 22 de juny de 2010

dilluns, 21 de juny de 2010

Feina i borles

Anava a la feina amb la inèrcia que tenen les borres corrent passadís, amunt i avall, després de dies d’escassetat de neteja.

Espanyaportes

La definició textual del diccionari diu que és un lladre de cases, de pisos però, per a mi, hi ha quelcom del principi de la paraula que no m'acaba de sonar bé.

dijous, 17 de juny de 2010

"Enterro" del camp de futbol

Article publicat a la revista local "El Picot" de la secció d'ERC de Cànoves i Samalús
Hi havia una vegada un noi alegre, juganer i molt afeccionat al futbol. Sovint es perdia, amb els amics, per fer quatre xuts; concretament en un camp del poble de Cànoves. Era una d’aquelles persones que tenen un tros d’ànima per a ells i en guarden, curosament, un altre tros per a la comunitat, per a la gent del seu poble. Però no ens poséssim pas transcendents perquè, ell, el que transmetia, a tort i a dret, era il·lusió per viure.

Aquell jove, de tarannà senzill però no bajoc, va lluitar i lluitar per aconseguir que aquell camp, envoltat de pins, es convertís en un equipament municipal esportiu. I se’n sortí (gràcies a les seves gestions, o millor dit, gràcies al seu cor generós).

Estic parlant de principi dels anys 80, on la transició encara no feia olor a cremat; tot estava per fer i la il·lusió ho tenyia tot de possibilitat.

I vet aquí que aquell final de conte que semblava feliç s’emboirà el dia que el noi, que ja no era tan noi, tingué un accident on hi perdé la vida. Llavors, en un ple municipal es decidí posar el seu nom en aquell camp de futbol. Carai de Francesc Bruguera! Havia passat a formar part de la memòria, escrita i vivencial, d’aquella col·lectivitat.

Fem quatre camallades i ens situem al 2010.

Fa temps que una mà negra ha enfosquit aquell espai. El camp està degradat i fa pocs anys es van cremar els vestidors. No s’ha dut a terme cap política municipal d’impuls a l’esport. No s’ha entrevist cap desig de salvar-ne l’essència.

Els arguments polítics de la manca de recursos situen una futura llar d’infants al ben mig d’aquell indret. El ciment s’enduu el record d’aquelles calces curtes corrent, amb ànsia, darrera d’una pilota. Els crits dels menuts substituiran el cant efusiu de la golejada.

En Francesc potser despertarà, possiblement trist, i agafarà els guixos de les pissarres per tornar a dibuixar les línies del camp.




Vici

Costum, de vegades compulsiu, de recòrrer el món amb un vehícle de dues rodes, sovint per damunt de les voreres.
(Definició de Josep Manel Vidal)

Artell

Dit de l'art que articula el dit.

dimarts, 15 de juny de 2010

diumenge, 13 de juny de 2010

divendres, 11 de juny de 2010

dijous, 10 de juny de 2010

dimarts, 8 de juny de 2010

dijous, 3 de juny de 2010

Miracle

MIRar, a banda i banda, i percebre, amb tots els sentits, que vull (i puc) estimar a éssers que, per a mi, són excepcionals i, per més inri, sentir que també m'estimen en aquest grandiós receptACLE que és la vida.

dimarts, 1 de juny de 2010