dissabte, 20 de febrer de 2010

Inundació controlada

Un dia t’inunda la felicitat i els tecnòcrates t’expliquen, amb arguments fonamentats, que no és possible. Tu, ets conscient que t’has oblidat de ponderar algunes variables i que, potser, es tracta d’una emoció de termini inexacte.

No t’atreveixes a explicar-ne els motius per si alguna princesa del país veí, amb més privilegis que el nostre, s’atreveix a esbotzar la porta del teu projecte imaginari.

Com que treballes a l’administració, t’acollona pensar que algú posarà un recurs d’alçada a la teva resolució de felicitat o que, llegint detalladament els requisits d’accés a la subvenció, t’adonaràs que no hi tens dret.

La prudència t’escura les butxaques i et recomana mantenir-ne el secret. Però la rauxa eclèctica t’aconsella que diguis la veritat: no estàs sola, se’t brinda la possibilitat nova de compartir.

La mirada feliç de la teva filla ho diu tot i et sents cantant línia al bingo. No pots restar muda davant tanta sort.

- Llarga vida al Rei!...crida el poble esclavitzat a les pel·lícules.

Jo botzino:

- Llarga vida a l’amor i que s’encomani arreu!!!....