diumenge, 3 d’octubre de 2010

Tocom

Indret on, com en el Facebook, es fan tocs als oms.

8 comentaris:

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Aquest mot té una història molt curiosa, que potser ja coneixes.
Avui he descobert el bloc i la secció, molt bona!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Hola Màrius Domingo!...Desconec la història de tocom... Que ens l'explicaràs????...he de confessar que l'he après llegint a en Pere Calders i em va encantar...

Gràcies per les floretes!
Salut,
núria

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Cap problema.
Diuen que aquest mot, capturat per Mn. Anton Alcover en les seves excursions per a elaborar el magnífic diccionari Alcover-Moll, el va recollir d'una vella d'un poble del Pallars.
Doncs bé, sembla que el mossèn va preguntar a la vella on era el seu home, i ella va contastar:

-Aon t'o com?

Com volent dir:

-Com diu? què?

I el senyor Alcover va entendre:

-A un tocom.

Aleshores, va recollir la paraula tocom com a sinónim d'indret, lloc. On deuria ser l'home de la vella.
Jo no sé si és veritat o no, però el cert és que consta que aquesta paraula és recollida com a part de les particularitats del Pallars i jo no l'he sentida mai, allí.
Serà llegenda o serà realitat?
Òbviament, jo, per edat, no ho puc saber, m'ho han explicat.
No ho sé, però el cert és que ara és una paraula normativa recollida al diccionari oficial.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Quina delícia d'història...

Gràcies per compartir-la!!!

Potxons (que un ocellet dels que a tu t'agraden va dir-me que eren petons segons veus del Pallars)...

núria

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Hola.
Efectivament, potxons sí que se sent, i es fa, al Pallars.
Ara m'he mirat tocom al diccionari Alcover-Moll, que confesso que no hi havia fet mai, i explica una història molt diferent a la que jo t'he repetit, però en el que sí que coincideix és en que la paraula, en realitat, no existeix.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ei!...potser no existeix al Pallars...però a la literatura d'en Pere Calders hi és!...o sigui, algú la va convidar a entrar a la vida dels mots!...Per cert, acabo de veure un rapinyaire prop de casa que no sé què és...ja em diràs quan puc comprar el teu llibre!

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Arribo tard, ja ho sé.
Ja és a la venda i presentat, com saps. Gràcies per la visita als meus blocs.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies a tu, Màrius Domingo ! i felicitats pel llibre!