dimecres, 15 de desembre de 2010


Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ (desembre 2010):

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/xut-amb-intelligencia-i-amor


Xut amb intel·ligència i amor

De ben petita el pare i la mare em van ensenyar –entre d’altres- una lliçó magistral. Quan algú m’insultava em deien: No et posis mai a la seva alçada. Ara, adulta, entenc la rellevància d’aquells mots i la dificultat que sovint duu camuflada.

Els darrers dies hem viscut un cas que podria ser-ne un exemple: el comportament del senyor Mourinho i en Pep Guardiola. Davant de les provocacions d’un entrenador de futbol hi ha hagut la resposta del seu suposat contrincant. Una resposta de qualitat, tot ensenyant que si els fonaments són sòlids és més difícil fer trontollar l’edifici construït. Una resposta astuta que ha sabut deturar la reacció emocional, humana, de replicar a l’atac verbal i esperar el moment oportú on oferir un partit de futbol que passarà a la història. Una mostra d’un tarannà pausat, intel·ligent. I el que pot ser interessant: un referent per a un públic nombrós i de totes les edats.

En Lluís M. Xirinacs en el llibre pòstum La noviolència ens explica: 'Gandhi ens convida a utilitzar la intel·ligència per fer el bé. (...) En el cas d’intervenir en un conflicte, tant si t’afecta com si no, cal sintonitzar amb les dues bandes, no sols amb una, amb la teva. I sintonitzar amb les dues bandes, certament, requereix amor'.

No vull posar una acció dalt del pedestal però sí remarcar que hi ha milers i milers de comportaments, cada dia, que encomanen una manera de fer i de ser al món que construeix el pilar de la convivència amb amor, intel·ligència i creativitat.

Però llegeixo el diari i m’entren calfreds. El dia 2 de desembre de 2010 un nen de catorze anys (sí, sí, només catorze anys!) en va matar a un altre de disset a Barcelona. Un nen que duia un ganivet al damunt i va vehicular la seva ràbia amb el rampell d’una ganivetada. El 4 de desembre de 2010 el govern espanyol militaritza els aeroports i declara l’estat d’alarma (parcial) com a única resposta davant de la vaga il·legal dels controladors aeris.

Sento tristesa. Molta tristesa davant d’aquestes imatges colpidores i revestides d’agressivitat. Imatges que ens conviden a endinsar-nos en la comunicació i l’acció no-violenta per cercar respostes intel·ligents, astutes i, si és possible, amb amor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Et deixo la meva emprenta xopa d'onades paralelepipedas dels mars d'arenes rosses del sahara:baobab

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Baobab...que el teu viatge intens ens impregni als que no ens movem gaires quilòmetres!!! Mirarem de sentir la teva brisa tot i la llunyania...