dimarts, 28 de desembre de 2010

A la cruïlla dels dubtes

Vaig veure-la.
Era en una cruïlla. Quieta. Tranquil·la.
En apropar-m'hi vaig notar com em pesava la motxilla de la inseguretat; no sabia quin camí escollir.
Sense rumiar-m'ho gaire vaig abocar-li el meu salat mar de dubtes.

Ella, amb un to sec, em respongué:

-No em maregis la perdiu!