dimarts, 21 de desembre de 2010

L'habitació








“L’ànima escull la seva societat,
llavors tanca la porta”.









 
L’habitació (Emma Donoghue)
Ed. Empúries Narrativa

Una història commovedora. No us puc dir gaire cosa més d’aquest llibre. He de confessar que les primeres quaranta pàgines l’hagués abandonat però com que era una recomanació del llibreter de Documenta de Barcelona al diari Ara vaig pensar que no podia desistir de seguir-ho intentant. I ha estat una gran sorpresa. La veu de tot el llibre és la d’un nen de cinc anys i, per tant, no podem esperar vocabulari complex ni grans filosofades de mestratites que volen ensenyar-nos tot el que saben. Em trec el barret davant la genialitat d’aquesta dona, l’Emma Donoghue, a l’hora d’escollir com a veu narradora la d’un infant i, per tant, la perspectiva neta de qui viu en funció de la informació que ha recollit els primers anys de vida, de qui desconeix el concepte de normalitat. Això sí, us he d’avisar, aquest llibre fa posar els pèls de punta. És molt possible que quan us hi endinseu no pugueu parar de llegir i us sentiu ben atrapats. I dic atrapats en el sentit més bo i més dolent de la paraula. I...."al tanto" si sou mares!!!!!!