diumenge, 5 de desembre de 2010

Lluert

Rèptil que sense la "T" hagués pogut volar.


(Imatge d'un lluert a l'esquerra i un lluer a la dreta; extretes del wikipedia).

6 comentaris:

Albert Guasch Ribas ha dit...

No coneixia pas el lluer volador.
Com que sóc serratià, deixeu-me recordar la imatge bucòlica del lluert encalmat:

“M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert,
de panxa al sol
amb un flabiol”.

20 de març (Joan Manuel Serrat)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jo no coneixia ni el lluert ni el lluer...ni tampoc el text que ens regales...gràcies Albert!

Jordi Dorca ha dit...

Us confesso que jo ja fa molt de temps que l'empaito, el lluert!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...ja ens explicaràs amb més detall aquesta confessió!...

Jordi Dorca ha dit...

Sí, no faig broma. L'empaito l'empaito. Pel do de llengua. Però no l'acabo d'atrapar mai.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...segurament ets més a prop del do del que et penses...i de la llengua en fas la teva música particular! Gràcies!