dimarts, 7 de desembre de 2010

Virus de panxa

Hi havia una passa de panxa.
Era un virus dels forts, dels que fa feina arreu.
Les bústies es marejaven només en sentir l’olor de les cartes i vomitaven la propaganda comercial.

4 comentaris:

Albert Guasch Ribas ha dit...

Però mai el vòmit ens vindrà per les cartes que guardem en aquell bagul, en què l’única passa que ens encomanen és la de la malenconia.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

En una cançó de Pedro Guerra diu que "las heridas son el precio de vivir"...en alguna carta del passat és possible trobar-hi alguna esgarrinxada...

Albert Guasch Ribas ha dit...

En les meves cartes, no. Deu ser cosa del meu bagul.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

El meu bagul a vegades es disfressa de cactus...però fins i tot les punxes m'han ajudat a ser qui sóc!