diumenge, 28 de febrer de 2010

dimarts, 23 de febrer de 2010

Amat

Dit de qui estima (i és estimat) tant que cal posar-li una "T" al final perquè soni ben fort i contundent.

dissabte, 20 de febrer de 2010

Inundació controlada

Un dia t’inunda la felicitat i els tecnòcrates t’expliquen, amb arguments fonamentats, que no és possible. Tu, ets conscient que t’has oblidat de ponderar algunes variables i que, potser, es tracta d’una emoció de termini inexacte.

No t’atreveixes a explicar-ne els motius per si alguna princesa del país veí, amb més privilegis que el nostre, s’atreveix a esbotzar la porta del teu projecte imaginari.

Com que treballes a l’administració, t’acollona pensar que algú posarà un recurs d’alçada a la teva resolució de felicitat o que, llegint detalladament els requisits d’accés a la subvenció, t’adonaràs que no hi tens dret.

La prudència t’escura les butxaques i et recomana mantenir-ne el secret. Però la rauxa eclèctica t’aconsella que diguis la veritat: no estàs sola, se’t brinda la possibilitat nova de compartir.

La mirada feliç de la teva filla ho diu tot i et sents cantant línia al bingo. No pots restar muda davant tanta sort.

- Llarga vida al Rei!...crida el poble esclavitzat a les pel·lícules.

Jo botzino:

- Llarga vida a l’amor i que s’encomani arreu!!!....

dimecres, 17 de febrer de 2010

Rentadora

Ella feia dies que veia que aquella relació amorosa, que havien iniciat feia uns 9 mesos, s’havia esgotat. Era el final d’un, curt i centrifugat, trajecte. Però no sabia pas com esbandir-lo. Al final va agafar el toro per les banyes i amb la poca habilitat comunicativa que la caracteritzava va dir-li:

- Amor meu, això nostre no funciona. He pensat que és com la rentadora vella: surt més a compte buscar-ne una de nova que mirar de reparar el que no acaba de rutllar.

Ell, esmaperdut i garratibat, no entenia aquell programa de rentat amb aigua freda. Les llàgrimes, aquest cop sense la calç corrosiva de l’aigua, van rodolar-li galtes avall.

Va quedar-se amb la sensació que deuen tenir els jerseis, que s'eslleneguen quan els canvia el destí de rentar-los, a mà i amb dolcesa, per giravoltar dins d’aquell estri, fred i metàl·lic, de la solitud.

Quan va recuperar les energies justes va quedar-se-la mirant amb l’esguard planxat, sense cap arruga. Decidí plegar, cerimoniosament, els ulls i tancar-los davant la impotència que genera el fet d’esperar uns mots suavitzants que no arriben. En Joan va sortir esperitat, en direcció al petit despatx que tenien en el rebedor.

Buscava frisós uns papers sense gosar preguntar-li on els havia desat. Recordava que era un full amb el segell de la botiga d’electrodomèstics del centre.

Quan ja començava a perdre l’esma va trobar una carpeta on hi havia la documentació. Va agafar el full i el llençà, amb ràbia, a la llar de foc. L’emocionà, enormement, veure com la barreja de colors de la combustió i l’olor de l’alzina cremada s’enduien el valor del certificat de garantia, de dos anys, d’aquella relació.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Patir

Pati on els somriures innocents xalaven sense manies fins que es va operar, ortogràficament, i es va implantar una "R" com a pròtesis, convertint-se així en un dolorós infinitiu.

dilluns, 15 de febrer de 2010

Por

Paraula tan curta com perillosa; si la veus a venir pel retrovisor, dugui o no l'intermitent posat, no deixis que t'avanci.

divendres, 12 de febrer de 2010

Invasió subtil de cantautors a Cardedeu

Article publicat el dia 12 de febrer de 2010, al diari http://www.el9nou.cat/ (edició Vallès Oriental)
Cardedeu, 5 i 6 de febrer de 2010. Fesomies d’arreu de la comarca vénen a submergir-se en lletres intel·ligents i mar musical de fons. El Centre Cultural de Cardedeu acull unes 300 persones en el conegut cicle de Tastautors organitzat per l’Associació Cultural l’Esquellot.

En Quimi Portet ens deleix amb alguna perla poètica com ara: sense literatura no pot haver-hi amor.

De segon plat, mentre “Els nens eutròfics” toquen peces de pop irònic, en Pedrals, com si fos una pitonissa, ens diu que si se li entelen les ulleres ho veu tot amb antelació.

Dosis de fum i llums per lluir l’aplec i algun udol entre el públic que ens fa entreveure plaers “oïdals”.

Mentre una bleda assolellada li fregeix els pebrots a en Pedrals, en Quimi Portet pateix per si s’ha escolat algun treballador en una nit d’aristocràcia i intel·lectuals.

Però, entre tu i jo, res comparable a la vetllada “comico-musical-taurina” de la nit anterior on un dels precursors del rock català, amb la cançó “Bèstia” l’any 1976, va actuar per a un públic de 10 persones al bar-llibreria Pla de la Calma. L’Oriol Tramvia, amb pantalons grisos planxats amb ratlla perfecte al mig, ens va inundar d’una mirada sublim de complicitats. Mentre es cremava quan li parlaven de la tercera edat va cantar el “Congrés de la Canconeta Catalina”. La seva presència, plena d’intensitat i rebel·lió, ens va encisar a tots els nens i nenes del cap dret presents a la sala.

Perdona si m’he enrotllat massa. Només volia agrair, de tot cor, a totes les persones que treballen per a una excel·lent oferta cultural al Vallès Oriental. Gràcies!

Beutat

Fer tat a algú que beu un elixir de boniquesa.

divendres, 5 de febrer de 2010

dimarts, 2 de febrer de 2010