dimecres, 30 de juny de 2010

dimarts, 29 de juny de 2010

Verra

Paraula que pot dur-nos a pensar en una persona que juga brut (com podrien ser els membres del Tribunal Constitucional, entre d’altres) però que, si l’escoltem en clau musical, ens durà al ritme de la independència marcat per un contrabaix.

diumenge, 27 de juny de 2010

Ploracossos

Si antany es referia a les persones llogades per anar a plorar als difunts en enterraments, la definició actualitzada deu referir-se a les persones que, potser influïdes per campanyes estètiques o anuncis d'aigua, ploren pel seu cos.

dissabte, 26 de juny de 2010

Enervar

Acció d'afebliment de la dona que arriba a casa i troba una nota, en castellà col·loquial, que diu: "toy en er var".

dimarts, 22 de juny de 2010

dilluns, 21 de juny de 2010

Feina i borles

Anava a la feina amb la inèrcia que tenen les borres corrent passadís, amunt i avall, després de dies d’escassetat de neteja.

Espanyaportes

La definició textual del diccionari diu que és un lladre de cases, de pisos però, per a mi, hi ha quelcom del principi de la paraula que no m'acaba de sonar bé.

dijous, 17 de juny de 2010

"Enterro" del camp de futbol

Article publicat a la revista local "El Picot" de la secció d'ERC de Cànoves i Samalús
Hi havia una vegada un noi alegre, juganer i molt afeccionat al futbol. Sovint es perdia, amb els amics, per fer quatre xuts; concretament en un camp del poble de Cànoves. Era una d’aquelles persones que tenen un tros d’ànima per a ells i en guarden, curosament, un altre tros per a la comunitat, per a la gent del seu poble. Però no ens poséssim pas transcendents perquè, ell, el que transmetia, a tort i a dret, era il·lusió per viure.

Aquell jove, de tarannà senzill però no bajoc, va lluitar i lluitar per aconseguir que aquell camp, envoltat de pins, es convertís en un equipament municipal esportiu. I se’n sortí (gràcies a les seves gestions, o millor dit, gràcies al seu cor generós).

Estic parlant de principi dels anys 80, on la transició encara no feia olor a cremat; tot estava per fer i la il·lusió ho tenyia tot de possibilitat.

I vet aquí que aquell final de conte que semblava feliç s’emboirà el dia que el noi, que ja no era tan noi, tingué un accident on hi perdé la vida. Llavors, en un ple municipal es decidí posar el seu nom en aquell camp de futbol. Carai de Francesc Bruguera! Havia passat a formar part de la memòria, escrita i vivencial, d’aquella col·lectivitat.

Fem quatre camallades i ens situem al 2010.

Fa temps que una mà negra ha enfosquit aquell espai. El camp està degradat i fa pocs anys es van cremar els vestidors. No s’ha dut a terme cap política municipal d’impuls a l’esport. No s’ha entrevist cap desig de salvar-ne l’essència.

Els arguments polítics de la manca de recursos situen una futura llar d’infants al ben mig d’aquell indret. El ciment s’enduu el record d’aquelles calces curtes corrent, amb ànsia, darrera d’una pilota. Els crits dels menuts substituiran el cant efusiu de la golejada.

En Francesc potser despertarà, possiblement trist, i agafarà els guixos de les pissarres per tornar a dibuixar les línies del camp.




Vici

Costum, de vegades compulsiu, de recòrrer el món amb un vehícle de dues rodes, sovint per damunt de les voreres.
(Definició de Josep Manel Vidal)

Artell

Dit de l'art que articula el dit.

dimarts, 15 de juny de 2010

diumenge, 13 de juny de 2010

divendres, 11 de juny de 2010

dijous, 10 de juny de 2010

dimarts, 8 de juny de 2010

dijous, 3 de juny de 2010

Miracle

MIRar, a banda i banda, i percebre, amb tots els sentits, que vull (i puc) estimar a éssers que, per a mi, són excepcionals i, per més inri, sentir que també m'estimen en aquest grandiós receptACLE que és la vida.

dimarts, 1 de juny de 2010