divendres, 30 de juliol de 2010

Coragre

Quan va néixer aquest mot esquerp el volien batejar com a vinagre però no es van veure en cor.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Bàcul

Bastó que sosté el pes autoritari de la grassoneta mestressa i de retruc en sent els pensaments que criden:
 - Va, cul!

dilluns, 26 de juliol de 2010

Puput

Au possibilista que es volia dir pucpuc però el funcionari del registre civil d'aquell dia estava ben adormit.

divendres, 23 de juliol de 2010

dimecres, 21 de juliol de 2010

dilluns, 19 de juliol de 2010

Am·mor

Estimació tan intensa, gustosa, audible, visible i palpable que se li gemina fins la lletra "M".

diumenge, 18 de juliol de 2010

dimarts, 13 de juliol de 2010

Lacònica

Que expressa els pensaments amb tant pocs mots que caben en un con (popularment conegut com a cUcUrUtxU).

dilluns, 12 de juliol de 2010

divendres, 9 de juliol de 2010

Senyera

Senyora bandera que enamora amb l’“E” (d’Estat, lliure i independent).

Definició millorada per Sintu Borràs:

 La senyora senyera, s'enyora al no tenir un Estat lliure i independent.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Perfecte

Paraula que es vesteix amb un davantal del "PER" quan se sent a gust però que algunes nits, com la d'avui amb tanta bandereta espanyola, es queda amb la roba interior de l'"IN".

dimarts, 6 de juliol de 2010

Confondre el cul amb les témpores!:

Expressió de confusió que generen alguns personatges, a vegades polítics, quan s’acoquinen davant un conjunt de mots tan arrodonit i que sona tan bé com: “Som una nació. Nosaltres decidim”.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Ensobinar-se

Postura que fa l’escarabat quan queda tombat cap per amunt esperant, amb totes les potes preparades, que un jugador de futbol (dels que per sort seva s’ha estalviat el Mundial) li passi la pilota.

diumenge, 4 de juliol de 2010

dijous, 1 de juliol de 2010

Eternitat

‎"...Sigui com vulgui, aquí, senyor secretari, l'única eternitat creïble i a l'abast és la vida quotidiana..."
(Contes de Jesús Moncada)

Aiguapoll

Sinònim de l'Estatut de Catalunya, de tornada de la capital del país veí, on no sé què carai hi havia anat a fer.