diumenge, 24 d’octubre de 2010

Una invitació a l'art de viure

Article publicat en el diari digital http://www.aravalles.cat/
(Octubre 2010)

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/una-invitacio-a-lart-de-viure

Sóc a l'Horiginal, un espai cultural a Barcelona on s’hi recita poesia setmanalment. Avui, després d'uns quants mesos d’estar tancat per problemes terrenals de llicències administratives i altres menesters avorrits, reobren amb la commemoració del centenari del naixement del poeta Màrius Torres.

Un bon grapat de poetes i poetesses reciten versos d’aquest autor. Entre ells, en Pau Gener i Galín, un celoní que aprofita aquesta trobada per recordar-nos la figura d’un altre celoní, l’Antoni Pascual, especialista en l’estudi, traducció i difusió de les obres de formidables escriptors com Rilke, Machado i Màrius Torres, entre altres.

M’emociono. Sota la gorra juvenil d’en Pau intueixo: la intel·ligència, per haver copsat la importància de la lectura de l’Antoni Pascual com a estudiós dels versos i de la vida de Màrius Torres i, la tendresa, per saber-lo allà, en la calidesa i la joia de la seva particular recordança.

Aquesta cita m’avisa que tinc pendent de llegir un d’aquells llibres que desava per quan fos més gran, Tres poetes, Tres mestres. Cap a una teràpia autobiogràfica que és una de les seves obres. Ja fa uns quants anys vaig devorar –gràcies a la coneixença de la seva filla, la Mariona Pascual- un llibre colpidor: Una invitació a l’art de viure.

I tot i que ja sóc un xic més gran, no me'n veuria pas en cor de fer-vos una síntesi. Només puc dir-vos que si us atreviu a endinsar-vos-hi no us deixarà indiferents. L’Antoni va jugar a ser un 'biògraf- perfumista'; o sigui, escrivia biografies quan aconseguia intuir o copsar el perfum de l’autor, quan captava el seu misteri, la seva essència. Es va endinsar en poetes que, mitjançant la paraula, converteixen els naufragis, personals i col·lectius, en llum i gràcia. Versos que fan vibrar alhora que ens ajuden a trobar, com diu l’Antoni, la felicitat que hi ha en cada ésser.

Tot passejant-hi, a través de la lectura, podeu trobar perles de saviesa que us convidin a cercar el sentit de l’atzar o a deixar les circumstàncies vitals al margenal per centrar-vos en el més profund de cadascú de vosaltres. Però, sobretot, serà una bona eina per tenir sempre presents alguns mots del poema Mozart de Màrius Torres:

“Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!”

Deler

Teler amb D, de Desig.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

dissabte, 16 d’octubre de 2010

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Una passa d'humanitat

"Llibertat no vol dir disbauxa, vol dir creativitat. Lluita no vol dir guerra, vol dir exigència. Responsabilitat no vol dir tirania, vol dir compromís. Pacificació no vol dir passivitat, vol dir harmonia."
Lluís M. Xirinacs i Damians

Malentès

Diria que
vaig pronunciar:
sacseja’m.

Mentre
desitjava
demanar-te:
sexeja’m.

I el sonso
del meu cos
va entendre:
saxona’m.

Ara prestatges
plens de productes dietètics
omplen la casa i
jo, que només
volia que féssim l’amor.

Saps qui és la Mercè Pàniker?

Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ (Setembre 2010):


http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/1202/saps-qui-es-la-merce-paniker

Pillastre

Murri que gràcies a una "I" es va escapar de ser cuinat a l'ast.