dilluns, 29 de novembre de 2010

El català

"El castellà cau com pluja fina que cala. L'únic paraigua que no traspassa és crear, posar al mercat gènere més fresc i gustós, i esperar que les veus públiques el tastin i el facin seu."

Això del català. Albert Pla i Nualart

Festuc

Festa que fa avui un que duu la camisa de color festuc i que fa el crit de l'uc per dir ben clar: Visca Catalunya independent! (28/11/2010)

dissabte, 27 de novembre de 2010

Pancartes electorals

Plovia a bots i barrals.
La pluja va estovar les pancartes electorals
com si fossin les galetes dins de la tassa de llet calenta.
S'esborrà el fals somriure dels candidats.

divendres, 26 de novembre de 2010

Salmòdia

Cant monòton de qui odia el salmó.

Persona democràtica


Una síntesi del magnífic text "Persona democràtica" de Lluís M. Xirinacs:

Una persona democràtica és una persona: adulta i madura, raonable i responsable. I és lliure i independent i, per tant, lluita contra qualsevol forma de dependència evitable per no esdevenir esclava. I és responsable perquè respon a l’altre, dialoga, accepta la diferència i cerca el consens cordial; sense conrear el comú no pot haver-hi democràcia.

Podeu trobar el text a l'adreça següent:

dijous, 25 de novembre de 2010

Bicicleta

Entre esbufec i esbufec,
entre pedalada i pedalada,
sentia el conydeseient
que li recordava el discriminat gènere al qual pertanyia.
Visca la igualtat per pedalar cap a la diferència!

dimecres, 24 de novembre de 2010

Teixir

Teixeixes,
fil a fil,
ara un color,
ara una textura,
les ànimes,
poc o molt boniques,
amb les quals coincidiràs.

Que ningú t’esllenegui l’existència!

dimarts, 23 de novembre de 2010

Flors frisoses

Aquelles flors blaves i vermelles estaguen neguitoses.
Van obrir els pètals i esbufegaren pol·len cap el cel.
Se'ls feia lent esperar el partit del Barça-Madrid.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Comunitat

Mínim comú múltiple que fa que uns quants puguin entendre's (o no).

Els castells, un bon referent

Article publicat el 22 de novembre de 2010 al diari digital http://www.aravalles.cat/:

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/els-castells-un-bon-referent

Ara que estem en període electoral i aprofitant que els castells acaben de declarar-los patrimoni de la humanitat fóra bo emmirallar-nos-hi com a model de societat on la base, majoritària, va delegant el seu poder d’avall cap a munt, compaginant la saviesa dels més grans amb la joventut dels enxanetes. Una societat on els valors de competició i cooperació són compatibles i se n’obtenen resultats clarament positius i, al mateix temps, d’una bellesa inqüestionable.

Si Catalunya fos una empresa, els castells podrien ser bona part del seu know how: una expressió clara de com es fan les coses al nostre país; una forma d’ensenyar qui som i com sabem fer ús de la rauxa i el seny. Els caps de colla, com si fossin enginyers impecables, ens ajudarien a comprendre allò que a vegades es fa difícil en el món empresarial, o sigui, com la tècnica és tan necessària per crear un castell humà com la intel·ligència emocional a l’hora de fer florir el millor de cada persona; i, com aquell que no vol la cosa, ja tenim en equilibri el cap i el cor.

I un cop ja tenim el cap i el cor units i treballant, el nostre jo artístic ens preguntarà què en fem de la creativitat? Doncs usem aquesta innegable expressió creativa com a eina d’integració amb la comunitat de cada territori. Construïm quelcom que podria ser clarament la icona del que ara coneixem com a participació ciutadana i que aconsegueix la intervenció de la societat en quelcom públic i comunitari. No em negareu pas que els castells són una creació cultural (i escultural) col·lectiva?

Som davant d’una espècie de mandala a la catalana on després de construir una peça estètica, humana, basada en la simetria i en un eix de força vertical, hom pot aprendre que tot és transitori i mutable i que l’esforç es dissolt com si no hagués existit mai. I si em permeteu tancaria la porta d’aquest article amb un intent de metàfora: si hi ha un camí de la terra cap al cel és el de la força de la unió entre les persones.

Felicitats castellers i castelleres!! Moltes gràcies!!

diumenge, 21 de novembre de 2010

Prosa acròstica?


A la Dolors, en contra del seu nom, mai l’havien vist patir.
Pertanyia al grup minoritari de la seva generació que no havien estat diagnosticats d’hiperactius. Eren ben escassos però, com ja sabeu, l’excepció confirma la regla.
A l’hospital el pediatre no li va comunicar a la seva mare però aquell infant encetava una existència particular com un diccionari on algú, més o menys entremaliat, li hagués arrabassat les pàgines de les paraules desig, il·lusió i passió.
Tenia divuit anys, acabats de fer, i ja era la reina del sofà. No pas perquè fos seguidora de la corrent de l’estoïcisme sinó més aviat alguna son estranya havia conquerit, exitosament, la seva ànima. No tenia amics, talment com si l’amistat també li produís indiferència.
I mentre els pares es desesperaven i treien totes les passions i sofriments ella restava impassible. Sempre arrossegava els peus com si la vida exercís una pressió extraordinària damunt del seu cos. Per sort, en una revisió a fons, amb analítiques incloses i feta per un metge espavilat de la mútua, van poder precisar l’origen d’aquells símptomes neutrals.
A les venes, i superant qualsevol fórmula valenciana, hi duia una orxata excel·lent.

Comunitat humana

“Una comunitat humana no organitzada és com un cos sense vida que els voltors del poder es van menjant de mica en mica.” (LM Xirinacs)

dissabte, 13 de novembre de 2010

Faula electoral

Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ el dia 13 de novembre de 2010. Podeu consultar-lo a:

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/faula-electoral

o llegir-lo a continuació:

Faula electoral


Us proposo que imagineu un indret on hi ha eleccions per escollir-ne el president. Sé que és un exercici costerut, però provarem de fer-lo amè. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

La classe política d’aquest país imaginari, amoïnada pels propers comicis, s’ha envoltat dels millors assessors en els àmbits econòmic i legal. Quadren idees i legalitzen equacions.

Durant la campanya la majoria de candidats ataca als seus contrincants i són sancionats per la contaminació ambiental que generen al conjunt de la societat.

El candidat més ensopit ha hagut de demanar l’ajut als humoristes per afegir alguna expressió irònica en els discursos politicoavorrits. Alguns, els més innovadors, han convençut a comerciants dels mercats municipals, cambrers i mestresses de casa, entre d’altres, perquè els ensenyin les normes bàsiques de saber escoltar. Els professionals de la perruqueria i l’estètica clenxinen i maquillen a tort i a dret. No és d’estranyar que els presidenciables puguin rebre floretes com ara:

―Guapo!....

I més o menys ruboritzats, responguin:

―Gràcies!

Els perfumistes intenten establir possibles col·laboracions amb una candidata amb el nas arromangat però s’ensumen que no serà fàcil; hauran de redactar els convenis en castellà. Els de l’àmbit de la gastronomia fan un compendi dels aliments que, combinats en justa mesura, alimenten el somriure i fan brillar la pell. En algun cas, veient a l’aspirant embotit dins de l’americana, s’han limitat a preparar-li una dieta estricta per evitar-li despeses extraordinàries de vestimenta. Representants de les diverses religions del país els han dissenyat pregàries a mida que puguin enviar-les com a sms i reforçar, així, l’esperit laic d’algun aspirant. El sector del tèxtil ofereix descomptes per tapar la nuesa, física i d’idees, d’algun partit. Els professionals del circ van bojos per llogar l’home invisible d’aquestes eleccions.

I arriba l’hora de la veritat, o sigui, el dia de els eleccions. Tot i el suport professional i social, es troben amb una abstenció del 99%. Es pot dir que només han votat els candidats i la parentela. Els posteriors estudis d’empreses especialitzades en l’anàlisi dels resultats polítics han fet la diagnosi següent:

'
Benvolguts/udes polítics /ítiques,

Primer, volem felicitar-los a tots i a totes per una de les campanyes més ben organitzades i participatives en el nostre país.

Tot i que, segons les enquestes d’opinió inicials, crèiem que la participació seria de les més altes de la història, volem comunicar-los que l’abstenció només ha estat causada per un mer equívoc lingüístic. Hem arribat a la conclusió que la causa de la poca participació ha estat que l’impressor de les pancartes, amb les presses de darrera hora, va convocar el poble a les properes ereccions i la gent, desconcertada, cauta i amb poc costum de mobilització per aquests temes, ha decidit quedar-se a casa fins a rebre més instruccions. Així només ha estat un excés de convicció en l’eslògan.

Atentament,

Federació d’Analistes polítics
'

Enguany no tindrem aquest ball de consonants en els cartells i, per tant, només puc animar-vos a exercir el dret a vot el 28 de novembre.

divendres, 12 de novembre de 2010

Xipoll

Bassal de llàgrimes d'un de Ripoll quan veu que no fa un ple al 15 perquè el Barça empata.
(aquesta definició ha estat feta a mitges amb el senyor Sintu Borràs).

dijous, 11 de novembre de 2010

dimecres, 10 de novembre de 2010

Antifaç perfumat

Ell duu l'antifaç i el perfum. Desitja seduir-la.
Ella l'ignora una altra vegada. No li agraden els teixons.

dimarts, 9 de novembre de 2010

dilluns, 8 de novembre de 2010

Tardor

Les fulles caigudes dels arbres conten la veritat de la tardor. Els de la brigada de manteniment, amb uns bufadors llargaruts i sorollosos, s'entesten a ocultar-la.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Papadiners

Persona amb papada que ven una loció de papaïna i papaverina per desempapatxar-nos de tan papa.