divendres, 31 de desembre de 2010

Tres maneres


Hi ha tres maneres d’aconseguir fer alguna cosa:
fer-ho tu mateix;
pagar a algú perquè ho faci;
o prohibir als teus fills que ho facin.

Sabiduría Callejera. Dan Millman

dimecres, 29 de desembre de 2010

dimarts, 28 de desembre de 2010

A la cruïlla dels dubtes

Vaig veure-la.
Era en una cruïlla. Quieta. Tranquil·la.
En apropar-m'hi vaig notar com em pesava la motxilla de la inseguretat; no sabia quin camí escollir.
Sense rumiar-m'ho gaire vaig abocar-li el meu salat mar de dubtes.

Ella, amb un to sec, em respongué:

-No em maregis la perdiu!



dilluns, 27 de desembre de 2010

Viatges i flors (Mercè Rodoreda)




"...així vostè no deu saber que en aquest poble tots els homes són pecadors. En el moment de néixer ja van amb el pecat encastat al paladar. Així que els nois passen a ser homes només viuen per tenir dona i fill. Cada home en vol setze. I de tant que li agrada fer-los acaba castigat, com tots, i a la ratlla buida del cervell que parteix els dos mons se'ls aixeca el deliri i només tenen ganes de penjar-se."


Fragment del conte "Viatge al poble dels penjats"
Viatges i flors. Mercè Rodoreda

dissabte, 25 de desembre de 2010

Nadal

Paraula estalviadora que per dir aNAr a DALt prescindeix de la vocal de la boca oberta i de dues consonants (la de la creu i una de muda).

Bon NADAL!!!



Foto de Francesc Balaguer

dijous, 23 de desembre de 2010

Regala paraules de la gran Montserrat Roig

"Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana. La meva és una llengua que em serveix. Sé, també, que hi ha unes regles. Com hi ha la novel·la Pilar Prim de Narcís Oller. De les regles, una vegada apreses, procuro oblidar-me'n. De la novel·la, procuro recordar-me'n. La llengua, per a qui escriu, és allò que queda quan s'ha oblidat tot."

Digues que m'estimes encara que sigui mentida
Montserrat Roig

Si mai voleu fer un magnífic regal com ara que una bona actriu, la Mariona Casanovas, reciti textos de la Montserrat Roig a algú a qui estimeu, només heu de dir-m'ho a nuriapujolas@gmail.com. Us n'envio un vídeo perquè n'aneu fent boca...



dimecres, 22 de desembre de 2010

Pere Tàpias al CQCA



El dia 20 de novembre a les deu de la nit va actuar Pere Tapias al Centre Cultural de Cardedeu. Poc públic per un gran showman. Un escenari immens amb una cadira i una taula (per posar-hi les lletres). Senzill però amb la calidesa del personatge que diu que sempre duu «una maleta de cuiro negre on hi ha la paraula, la ironia i la sensualitat. Una paraula entesa com un bombó farcit de licor que explota a la boca; una ironia que deixa veure perfils però no concreta; i la sensualitat que pot ser el gest habitual de l’amic que s’acosta».

Va començar cantant i presentant-se alhora amb la cançó Jo sóc el Pere, el de la moto, el de la gorra i va seguir intercalant música i poesia. En alguns moments gràcies al seu tarannà i als jocs sonors que feia amb la boca semblava que hi hagués tota una orquestra que l’acompanyava.

Cançons que ens transportaven a aquella moto de fa tants anys amb orgasme sideral inclòs. Consells càlids que ens engresquen a «posar una rotonda a la teva vida» o fins i tot consignes com ara «sense uns codonys ben ferms no farem res de bo» que podrien adequar-se al moment polític actual. I potser en moments de crisi és bo saber que «si un camell pot treballar vint dies sense beure, jo puc beure vint dies sense treballar».

dimarts, 21 de desembre de 2010

Xarbot

Paraula que esquitxa.











Autor: Francesc Balaguer.

L'habitació








“L’ànima escull la seva societat,
llavors tanca la porta”.









 
L’habitació (Emma Donoghue)
Ed. Empúries Narrativa

Una història commovedora. No us puc dir gaire cosa més d’aquest llibre. He de confessar que les primeres quaranta pàgines l’hagués abandonat però com que era una recomanació del llibreter de Documenta de Barcelona al diari Ara vaig pensar que no podia desistir de seguir-ho intentant. I ha estat una gran sorpresa. La veu de tot el llibre és la d’un nen de cinc anys i, per tant, no podem esperar vocabulari complex ni grans filosofades de mestratites que volen ensenyar-nos tot el que saben. Em trec el barret davant la genialitat d’aquesta dona, l’Emma Donoghue, a l’hora d’escollir com a veu narradora la d’un infant i, per tant, la perspectiva neta de qui viu en funció de la informació que ha recollit els primers anys de vida, de qui desconeix el concepte de normalitat. Això sí, us he d’avisar, aquest llibre fa posar els pèls de punta. És molt possible que quan us hi endinseu no pugueu parar de llegir i us sentiu ben atrapats. I dic atrapats en el sentit més bo i més dolent de la paraula. I...."al tanto" si sou mares!!!!!!




dilluns, 20 de desembre de 2010

Pell sorrenca

La maltractà.
Li estampà a la pell sorrenca el mal geni de les seves roderes.
“Història entre un quad i una vereda”


diumenge, 19 de desembre de 2010

Codonys

"La meva tia Maria codonys collia. Ara, però, no hi ha codonys com els d'ahir"
Cançó "La Tia Maria" de Pere Tàpias
(http://www.peretapias.cat/)








dissabte, 18 de desembre de 2010

Barret

―He tornat a perdre el barret!―digué la muntanya mentre marxava el núvol que feia dies que la tapava.



(Imatge del http://www.3cat24.cat/; Núvol sobre el Montseny de Pallars; Autor Josep Ernest Gómez)

dimecres, 15 de desembre de 2010

Fornicar

El pagès volia fornicar.
Agafà l’eina errada.
I fumigà.

Article publicat al diari digital http://www.aravalles.cat/ (desembre 2010):

http://blogs.aravalles.cat/nuria-pujolas/blog/xut-amb-intelligencia-i-amor


Xut amb intel·ligència i amor

De ben petita el pare i la mare em van ensenyar –entre d’altres- una lliçó magistral. Quan algú m’insultava em deien: No et posis mai a la seva alçada. Ara, adulta, entenc la rellevància d’aquells mots i la dificultat que sovint duu camuflada.

Els darrers dies hem viscut un cas que podria ser-ne un exemple: el comportament del senyor Mourinho i en Pep Guardiola. Davant de les provocacions d’un entrenador de futbol hi ha hagut la resposta del seu suposat contrincant. Una resposta de qualitat, tot ensenyant que si els fonaments són sòlids és més difícil fer trontollar l’edifici construït. Una resposta astuta que ha sabut deturar la reacció emocional, humana, de replicar a l’atac verbal i esperar el moment oportú on oferir un partit de futbol que passarà a la història. Una mostra d’un tarannà pausat, intel·ligent. I el que pot ser interessant: un referent per a un públic nombrós i de totes les edats.

En Lluís M. Xirinacs en el llibre pòstum La noviolència ens explica: 'Gandhi ens convida a utilitzar la intel·ligència per fer el bé. (...) En el cas d’intervenir en un conflicte, tant si t’afecta com si no, cal sintonitzar amb les dues bandes, no sols amb una, amb la teva. I sintonitzar amb les dues bandes, certament, requereix amor'.

No vull posar una acció dalt del pedestal però sí remarcar que hi ha milers i milers de comportaments, cada dia, que encomanen una manera de fer i de ser al món que construeix el pilar de la convivència amb amor, intel·ligència i creativitat.

Però llegeixo el diari i m’entren calfreds. El dia 2 de desembre de 2010 un nen de catorze anys (sí, sí, només catorze anys!) en va matar a un altre de disset a Barcelona. Un nen que duia un ganivet al damunt i va vehicular la seva ràbia amb el rampell d’una ganivetada. El 4 de desembre de 2010 el govern espanyol militaritza els aeroports i declara l’estat d’alarma (parcial) com a única resposta davant de la vaga il·legal dels controladors aeris.

Sento tristesa. Molta tristesa davant d’aquestes imatges colpidores i revestides d’agressivitat. Imatges que ens conviden a endinsar-nos en la comunicació i l’acció no-violenta per cercar respostes intel·ligents, astutes i, si és possible, amb amor.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Reialesa daltònica

El príncep blau destenyia lleugerament.
La princesa groga no podia ser actriu.
S'enamoraren en una bugaderia de monarques i aristòcrates.
Cinc anys després tingueren un fill que fou el rei dels acudits verds.




dilluns, 13 de desembre de 2010

Bosc tacat






Mentre ella li parlava del bosc tacat del color groguenc dels roures, ell només podia pensar en l’eficàcia del seu llevataques.



(Imatge de http://aaeru.deviantart.com/)

diumenge, 12 de desembre de 2010

Solideu


Casquet que protegeix del sol i de la mirada de Déu.

Escriure

"Per a mi, escriure, com viure, és dubtar. Escriure és crear del no-res, o del dubte, amb el llenguatge. És un acte íntim que proporciona una alegria total perquè et veus capaç de penetrar en aquest món que estàs imaginant i que comença a existir amb les teves paraules. És difícil de dir."

El sentit de la ficció. Itinerari privat.
Jaume Cabré

dissabte, 11 de desembre de 2010

Un restaurant senzill







"És un restaurant senzill, perquè el novel·lista, tot i ser molt bo (o precisament perquè ho és), no té prou èxit econòmic per permetre's restaurants de luxe".

Conte L'admiració. El perquè de tot plegat. Quim Monzó

divendres, 10 de desembre de 2010

Carrer Estret




"Solia dir que en aquest país gairebé tothom tendeix una mica a la suficiència i a la fatxanderia, en vista de la qual cosa el que dóna en definitiva més rendiment és mantenir-se en una naturalitat i una simplicitat permanents."

El carrer estret. Josep Pla

Microones




―Quina injustícia! Ells tenen microones per descongelar i escalfar i jo fotem-me l’herba gebrada―deia la vaca mentre rumiava.



(Imatge de vaques brunes del Ripollès -wikipedia-).

dimecres, 8 de desembre de 2010

Vida Privada

"Perquè la dona té uns nervis més passius, té una ànima més receptiva, no es gasta ni es deixa anar tota en l'acció com un home; és més avara i més previsora; dins dels plecs de la seva pell arrugada, té la bona fe de col·leccionar-hi allò que no es veu i només es respira: el perfum de la història."

Vida Privada. Josep M. de Sagarra

(Imatge de l'espectacle "Vida Privada" amb l'actoràs Oriol Genís).


Belitre

Home amb un litre de bondat.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Virus de panxa

Hi havia una passa de panxa.
Era un virus dels forts, dels que fa feina arreu.
Les bústies es marejaven només en sentir l’olor de les cartes i vomitaven la propaganda comercial.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Antifaç

Ell duu l’antifaç i el perfum.
Desitja seduir-la.

Ella l’ignora una altra vegada.
No li agraden els teixons.


diumenge, 5 de desembre de 2010

Les cames li feien figa

Havia caminat tant i estava tan cansada que les cames li feien figa.
I...
...Xoooof!!!! El tronc va quedar-li enclastat a terra.
Les figues eren massa madures.

Lluert

Rèptil que sense la "T" hagués pogut volar.


(Imatge d'un lluert a l'esquerra i un lluer a la dreta; extretes del wikipedia).

divendres, 3 de desembre de 2010

dijous, 2 de desembre de 2010

Una idea

Tenia una idea tan forta, tan potent i tan ràpida que se li escapà del cap. La detingueren i, en veure-la tan modesta, tan senzilla i tan humil, l'engarjolaren.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Calapàndria

Ocell que després de menjar un tros de pa agafa un fort refredat.
(Foto d'una calàndria extreta del wikipedia)

El paisatge d'en Pla

"Però el paisatge és l'única cosa que en aquest país no falla mai".

El carrer estret. Josep Pla