dissabte, 31 de desembre de 2011

Llibres 2011

video 

He intentat copiar la idea del Porquet...però encara em falten hores de pràctica. 
Aquí teniu els llibres que he llegit durant l'any 2011. 

2012

BonArea, 
BonPreu i 
BonAny!!!


Santuari de la Mare de Déu de Bonany (Mallorca)

divendres, 30 de desembre de 2011

dijous, 29 de desembre de 2011

Adolescent

Persona il·luminada pel fluorescent de la seva edat que fa el dol de la seva infància. 

dimecres, 28 de desembre de 2011

dimarts, 27 de desembre de 2011

Escriure

És molt difícil parlar del que escrius, perquè escrius per una raó que
no comprens. Si ho comprenguéssim, potser pararíem... Escriure és
una necessitat.


J.M.G. Le Clézio, escriptor francès (1940)


Extret de www.minimalia.net (12/12/2011)

divendres, 23 de desembre de 2011

Sant vull s'ha mort

Quan un nét li demanava quelcom, o sigui, li deia: Vull això o vull allò...l'àvia Lluïsa responia:

Sant Vull s'ha mort.

dijous, 22 de desembre de 2011

dimecres, 21 de desembre de 2011

L'àvia Lluïsa

De tant en tant publicarem frases, dites o refranys de l'àvia Lluïsa (àvia d'en Sintu) que era tot un pou de saviesa. Avui comencem amb una expressió que usava quan algú li llençava un tovalló o un altre objecte de males maneres. Llavors deia: 





"Així li van llençar els guants al rei i no els va voler".

dimarts, 20 de desembre de 2011

Escriure és llegir el text del món

Què fas?
Nomcòs.
Si sols tingués un nom
enrevoltat de totes les coses
només un sol mot
per designar-les
passaria el nom per cada cosa
fins a nomcosar-la.


dilluns, 19 de desembre de 2011

Simposi


M’havien convidat a aquell simposi. La conferenciant era una dona amb tanta bellesa com reputació; una experta de l’alçada d’un campanar. I jo era a primera fila, expectant, atenta. En un segon de distracció -i dic un segon perquè no hi havia possibilitat de distreure’m més ja que tot el que deia era molt interessant!- en aquest instant vaig adonar-me que les meves cames eren peludes com les d’un home. I, per més inri, havia escollit dur faldilla. Així, mentre l’escoltava a primera línia, amb les cames creuades, em va sorprendre la masculinitat de les meves extremitats. En el torn de precs i preguntes vaig anar al lavabo i –vés a saber d’on- vaig aconseguir un paper amb cera per depilar-me un tros de cames. Només un tros. Alguna interrupció borrosa –de les típiques dels somnis- no em va permetre continuar aquella sessió de bellesa improvisada. Era l’hora d’anar a dinar a la mateixa taula que la conferenciant; tot un privilegi per a mi. Estava contenta tot i que sabia que hi havia una meitat de mi amb la feina a mig fer. Sense dubtar-ho massa vaig asseure’m mentre observava com ella s’apropava a la taula presidencial, la nostra. Allà és quan, de sobte, vaig experimentar un xoc esgarrifós: la conferenciant en qüestió duia les tires de paper, cera i els llargs pèls – els meus pèls!- enganxats a les seves fines i elegants sabates de taló.

divendres, 16 de desembre de 2011

Intent de monòleg

Què coi fot mirant per la finestra? Potser es pensa que veurà un paisatge magnífic aquí, enxubat en el metro! Els ulls, quin mal! Quatre oftalmòlegs i re de re. M’aniria millor un bon mag en comptes dels quatre homes de la bata blanca. Jo també és quan dormo que hi veig clar. I sense coïssor. Ara hauria d’agafar la llibreta i apuntar tot el que em suggereix el mirador de finestres fosques. Aquest paio em sona però no sé pas de què. Potser d’algun dels tallers d’escriptura que he fet? No l’ubico. Estic segura que el conec. Però no l’ubico. Duu les sabates tan lluents que s’hi podria menjar al damunt. Ostres! Una altra vegada he sortit de casa amb les botes brutes. Amb la importància que li dono a tocar de peus a terra i mai penso en enllustrar-me-les. Déu n’hi dó! Em caldran deu vides per ser una persona com cal. Ja ho diu la mamà...què en farem de tu! Però també diu allò que sóc ben beneita i no en sóc pas de beneita jo. Ella que no m’entén. Sempre va a la seva com una piconadora. M’imagino un conte amb el personatge que mira per la finestra. No, amb la seva mare no. De desencís amorós tampoc que  aquest tema està molt trillat. Potser alguna cosa amb la foscor i la solitud. Serà una barreja entre home misteriós i somiador empedreït. Sí! Sí! Dirà que és feliç sol com un mussol. No ho entenc. Mai ho he entès. Jo no hi ballo bé amb la solitud. Anem a ritmes diferents. Sí! Sí! Ja tinc la història! És en una fonda tètrica; una mica com la fonda que surt en “El Camí Estret” d’en Pla. Però actualitzada esclar! Més moderna però no pas més neta. I perquè coi em mira amb tanta insistència? Potser ell sí que m’ha ubicat? Se’n va! Al final no s’ha atrevit a dir-me res. Serà mal educat. És igual...jo ja tinc la història al cap. Quan arribi a casa, si me’n recordo, començaré a escriure-la.

“Veu en off de les que mai surten en els monòlegs però de les que ho saben tot”: Aquell home era un famós escriptor que pocs mesos després de la trobada casual en el metro va guanyar el premi literari Mercè Rodoreda gràcies a  un magnífic recull de contes. Un d’ells es titulava “La noia bruna de les botes brutes”.

21/02/2011

dimarts, 13 de desembre de 2011

Natalie Goldberg

Em direu que vaig tard però acabo de llegir "El gozo de escribir" de la Natalie Goldberg. No l'he trobat en català. Però és un llibre que ens convida a l'escriptura, des de qualsevol lloc. M'ha entusiasmat. És senzill però anima a qui fa temps ens vam enamorar del fet de dur una llibreta i un bolígraf dins de la bossa. Lluny encara de ser una escriptora m'encanta la sensació de tenir quelcom per compartir.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Anunci de Gas Natural

Cada vegada que veig l'anunci de Gas Natural que diu "A vegades veig tècnics" no puc evitar tenir el pensament següent "A vegades els ocells fan cagarades". He d'anar al metge?

dissabte, 10 de desembre de 2011

Ul/Inmérita Solitudo

M'agrada escriure quan vaig a un espectacle. S'apaguen els llums i comença la funció. Llibreta i bolígraf en mà. I que les sensacions flueixin en forma de lletres que van tortes i esbiaixades. Ahir divendres vaig fer-ho a Teatre de Ponent davant de l'espectacle de dansa Ul/Inmérita Solitudo i el resultat va ser-ne el següent:



La llum i el frec de l'ombra.
L'exclusió i la penombra de la tendresa.
La tristor il·luminada.
El silenci en moviment.
El racó fosc de les mirades caigudes.
Et miren? Vols dir? I sents el pes de les mirades com a lloses perverses?
La intriga del rebuig.
La perfecció arrodonida de la no-solitud.
Accepta'm que vull venir amb tu.
I que la teva mà sigui l'agulla del rellotge del demà!
Jo també vull ser-hi, caram!
Agafa'm i condueix-me on vull anar!
La tristesa agressiva del rebuig.
Dolceja'm l'ànima amb el teu sí.
Estalvia't la supèrbia del poder i abraça el cercle de molts.
Si em dibuixes amb corbes perquè em tractes en línies rectes?
La teva mirada em fa butllofes.

dimecres, 7 de desembre de 2011

Vocabulari de "Mesos amb erra" (contes de diversos autors)

Acalar:  v. tr. [LC] Abaixar 1 1 . Acalar l’antena d’un automòbil. / 2 1 tr. [LC] Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. / 2 2 intr. pron. [LC] Inclinar-se, ajupir-se. L’Àngels s’acalà per mirar-me més de la vora.
Autumnal: Relatiu o pertanyent a l’autumne o tardor. 
Bai: Roig fosc, s’aplica als cavalls i al seu pelatge. 
Borralló: Floc de neu.
Bruguerar: Matollar de bruc.
Caftà: Vestimenta llarga fins a mitja cama, oberta per davant, amb mànigues curtes, usada entre turcs, moros, àrabs i altres.
Calivós: Que conté, que té, caliu.
Circell: Òrgan filamentós i prènsil de certes plantes que els serveix per a aferrar-se als cossos veïns.
Desesmar: Fer perdre l’esma (a algú). 
Establa: Estable.
Gardunya: (*) 1. Fagina, mamífer carnisser de l'espècie Mustela foina. / 2. fig. Mala gent; persona o persones que van amb traïdoria i procurant enganyar. /3. Presó (en l'argot dels malfactors).
Mugic: Pagès rus.
Munter: Persona encarregada de fer caçar els gossos en una cacera major.
Polisson: Peça de roba bombada o coixinet ajustat sobre les natges, sota les faldilles, a fi d’augmentar-ne el volum.
Posa: Actitud, manera d’ésser, que afecta qui es vol donar aire d’ésser això o allò.
Rufaga: rufa: Temps de neu i de vent, torb de muntanya. Vingué la rufa i ens deixà mig morts.
Samovar: Atuell emprat pels russos per a fer principalment te en què l’aigua és escalfada per un tub que el travessa i on es posa el carbó.
Sancallós-a: Que té les cames tortes amb la convexitat mirant endins de manera que camina amb els genolls tocant-se.
Sèu: Greix fos dels animals remugants que serveix per a fer candeles, sabons, etc. Una candela de sèu. Untar les rodes amb sèu. 
Tes-a: Que es manté dret, pla, ben llis, tibant. Les veles teses. 
Versta: Mida itinerària russa, equivalent a 1.067 metres.
Xerigot: Part aquosa de la llet, separada de la coagulable.


Font: Diccionari de la llengua catalana (IEC) i (*) Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll

dimarts, 6 de desembre de 2011

dilluns, 5 de desembre de 2011

Esmussament de la fantasia

"Seria inútil negar que la maduresa adquirida pels Drets de l'Home ha ocasionat un esmussament de la fantasia; ja no es poden fer miracles sense el permís explícit de l'interessat. La gent està tan feta malbé pels progressos de la ciència, que no admet més d'un prodigi metafísic per any..."


Quieta nit
Pere Calders
(recull de contes Mesos amb Erra)

divendres, 2 de desembre de 2011

La rancúnia de la dona al Creador

"Heu de saber que tot això passava als primers temps del que llavors en dèiem «l'emancipació de la dona».  Van passar moltes coses estranyes, llavors. No crec gaire que en aquell moment el moviment hagués calat gaire fondo en l'esfera social, però el cas és que les dones joves de més intel·ligència, i les més agosarades i genials, sortien de les tenebres d'un miler d'anys, parpellejant davant del sol i desesperades pel desig de posar a prova les seves ales. Jo crec que algunes es van posar l'armadura i l'halo de santa Joana d'Arc, que era al seu torn una verge emancipada, i es van convertir en àngels encesos. La majoria de les dones, però, quan se senten lliures d'experimentar amb la vida, aniran directes al Sàbat de les bruixes. Jo les respecto per això, i no crec que pogués estimar realment una dona que no hagués volat, en un moment o altre, muntada en una escombra.
          Sempre he considerat injust que la dona no hagi estat mai tota sola al món. Adam va tenir un espai de temps, curt o llarg, en què podia vagar per una terra flamant i tranquil·la, entre les bèsties, en plena possessió de la seva ànima, i la majoria dels homes neixen amb un record d'aquest període. En canvi, la pobra Eva el va trobar allà, reivindicant tots els seus drets sobre ella, tan bon punt va obrir els ulls al món. La dona sempre n'ha guardat rancúnia al Creador: considera que té dret a recuperar aquella època del paradís per a ella sola." 

El vell chevalier
IsakDinesen
(recull de contes"Mesos amb erra") 
Traducció de Jordi Arbonès

dijous, 1 de desembre de 2011

Quan estimar estimba

Bon dia a tothom!


Us convido a fer una llegida a un nou article d'opinió que he publicat al diari digital www.vallesoriental.com:


Màrius Torres

Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!


Màrius Torres (Lleida 1910-Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental 1942)

Si voleu rebre cites tan maques com aquesta, podeu subscriure-vos a: www.minimalia.net

dimecres, 30 de novembre de 2011

Desert d'Arizona

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA 
a Teatre de Ponent (Granollers): 
 
DESERT D'ARIZONA 

de l'excel·lent fotògraf Vicenç Lafebre i Castells
amb la col·laboració en els textos d'una servidora.
 
En Vicenç Lafebre és un fotògraf que convida les ombres a un ball de festa major. És allà, al ritme de la música de la seva càmera, on coneixen la llum i els colors. La fotografia d'en Vicenç és una dansa fotogràfica tan esplèndida com precisa. Aquest estiu ha retratat la bellesa de la solitud al desert d’Arizona i ens ofereix un tastet dels centenars de fotos que ha realitzat. A cada imatge trobareu unes paraules de la Núria que us conviden a algun pensament lleuger. Passeu i gaudiu-ne!

dimarts, 29 de novembre de 2011

No he odiat mai a ningú

"―No, no he odiat mai a ningú. Se'ns concedeix un temps determinat a la terra, i no voldria que el Senyor veiés que perdo el meu d'aquesta manera."

El convidat del dia d'Acció de Gràcies 
(Conte del recull Mesos amb erra)
Truman Capote
(Traducció de Quim Monzó)

dilluns, 28 de novembre de 2011

Mesos amb erra

He tingut el plaer de llegir un llibre de contes "Mesos amb erra" que consta d'un recull de textos de Mercè Rodoreda, Truman Capote, Pere Calders, Anton P. Txékhov, Isak Dinesen, Josep Pla i Katherine Mansfield. Molt recomanable!

divendres, 25 de novembre de 2011

Els savis d'en Capri

"La dona és més franca i  més intel·ligent que l'home"...Ho deia el gran Capri al monòleg "Els savis". Val la pena escoltar-lo!!! 

Aquesta entrada és gràcies a la intel·ligència d'un altre gran home, en Sintu, que contradiu (com altres homes) la frase anterior.

dijous, 24 de novembre de 2011

Catxapó


Conill petit que diu xapó quan es fa quelcom bé a CATalunya.
(Imatge treta de www.vetxarxa.com)

dimecres, 23 de novembre de 2011

"Sempre havia dit que només creia en les relacions on es pot establir una conversa (és per això que no es decidia a tenir fills, perquè triguen molts anys a poder portar una conversa com cal).


Millor que no m'ho expliquis
Imma Monsó
 

dimarts, 22 de novembre de 2011

Aquí descansa Nevares

"La Revolució era per a ells una entitat mítica, barreja de deïtat i de cooperativa d'esperances, de la qual no sabien gairebé res, però que en el terreny de les il·lusions s'hi podia comptar, com amb el cel o amb la rifa nacional."

Aquí descansa Nevares
Pere Calders

dilluns, 21 de novembre de 2011

Anoteu a l'agenda: 3 de desembre 19h a Cànoves


Presentació del llibre:

“L’esport en la globalitat humana”

de l’escriptor
Joan Sala i Vila
(a càrrec de Núria Pujolàs).

Dissabte, 3 de desembre a les 19:00h al Forn “El Racó de la Cris” de Cànoves i Samalús.


5€ de cada llibre venut es destinaran a la recaptació de fons de la Marató de TV3 2011 per a la investigació de “Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits”.

Organitza: Associació Cívica i Cultural de Cànoves i Samalús amb la col·laboració de “El Racó de la Cris”.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Alegrem-nos que avui és un gran dia

"Alegrem-nos doncs, germanes i germans, que avui efectivament és un gran dia....(I per si a algú li falten motius per alegrar-se, recordem que avui també fa trenta-sis anys que un dictador petit i caspós va deixar d'embrutar el món amb la seva presència. Si no ens posem de celebració, no serà per falta de motius."

Alegrem-nos que avui és un gran dia (Diari ARA 20/11/2011)
Sebastià Alzamora

divendres, 18 de novembre de 2011

Vida i estructura

"La Vida es caracteritza per la llibertat. L'Estructura, per la disciplina. La Vida juga. L'Estructura lliga. Semblen dues enemigues irreconciliables, però no és així."

L'esperit batega per Catalunya
Lluís Maria Xirinacs

dijous, 17 de novembre de 2011

En desconec l'origen

Què criden set gambes al Fossar de les Moreres?

Som una ració.

(No us puc dir la font d'aquests mots perquè la desconec)

dimecres, 16 de novembre de 2011

Daniïl Kharms

Gràcies a l'obra "Camarada K" he descobert alguns textos de Daniïl Kharms. Ja friso per cercar-ne l'antologia que va publicar Edicions 1984. He intentat transcriure un fragment de l'obra que comparteixo amb vosaltres:

"Un home que havia anat a dormir creient es va despertar sense fe. Per sort, dins l'habitació d'aquest home hi havia una bàscula de precisió ja que l'home en qüestió tenia el costum de pesar-se cada matí i cada vespre. El vespre abans s'havia pesat i havia vist que feia un pes de setanta-quatre quilos amb tres-cents grams. Al matí, quan es va aixecar, va pesar setanta-un quilos amb cinc-cents grams. Per tant, va concloure: la meva fe pesa dos quilos vuit-cents grams."

Daniïl Kharms. "Camarada K" (Produccions Teatre del Mar- Mallorca)

Us deixo un enllaç de fragments de l'obra: 
http://www.youtube.com/watch?v=qr122rafJJA&feature=player_embedded

dilluns, 14 de novembre de 2011

Primavera, estiu, etcètera

"El Bernat esbatana els ulls a un espant fictici: És que Barcelona és un monstre, Pedrona: un monstre devorador de patrimonis lingüístics."


Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals

dissabte, 12 de novembre de 2011

Camarada K

Demà, diumenge 12 novembre, a les 7 de la tarda darrera representació de "Camarada K"...un dels millors espectacles que he vist a la meva vida...mooooolt recomanable!!!

http://www.naciodigital.cat/vallesoriental/noticia/11902/nit/conte/absurd/amb/final/trist

divendres, 11 de novembre de 2011

dijous, 10 de novembre de 2011

20 anys sense la Montserrat Roig

"Per a escriure hem d'estar enamorats de la nostra llengua, només d'aquesta manera avancem pel laberint de les nostres geografies literàries."

Digues que m'estimes encara que sigui mentida
Montserrat Roig

Molt recomable l'espectacle de Mariona Casanovas "M de Roig". Us en deixo un fragment aquí.

dimecres, 9 de novembre de 2011

La revolta dels moribunds

"Els dirigents del país dels moribunds estaven tan satisfets de com ho feien que no els calia ni fer-ho bé."

La revolta dels moribunds
Ramon Monton

dimarts, 8 de novembre de 2011

dilluns, 7 de novembre de 2011

divendres, 4 de novembre de 2011

dijous, 3 de novembre de 2011

Cançó a Mahalta

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. 
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. 
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. 

Màrius Torres 



dimecres, 2 de novembre de 2011

Cultura de mort

Avui, dia dels difunts, us recomano una conferència de Joan Parés, titulada "L'eutanàsia d'un creient extraordinàriament valent".


Us en deixo un fragment:


"Tot això us ho explico perquè entengueu lo fàcil que li va ser, en aquest sentit, preparar-se la seva mort. Ja tenia una gran preparació per aquest viatge definitiu. Primer de tot, cal considerar les experiències d'aquestes vagues de fam.  Fa uns anys li practicaren un electrocardiograma. Un electrocardiograma que tots coneixem: t'estiren en una llitera, et posen uns cables i amb un aparell registren els moviments elèctrics del cor. Doncs el van posar allà, li van posar els cables i li van dir: Ara relaxa't molt perquè així surt millor el registre. I varen anar al registre i anava a 30 per minut!!! (el normal són 60/70) i li van dir: No et relaxis tant! En sabia moltíssim de relaxar-se i això és difícil. A mi m'agrada fer meditació i relaxació, però no he baixat mai dels 50, costa molt anar aturant el cor. Aquestes tècniques que els orientals coneixen molt bé i de les que de vegades en fan exhibicions a l'Índia, estant una setmana enterrats. Aquesta gent té un control tan gran del seu cor, que el pot alentir moltíssim. Al Xiri li passava, ho sabia fer. És una característica seva aquesta d'anar al fons."

dimarts, 1 de novembre de 2011

Embellir

Us convido a llegir l'article d'opinió que he publicat avui, 1 de novembre, al diari digital www.vallesoriental.com. 


 

Tots Sants

Per Tots Sants, capes i guants.


 (imatge treta de: http://recursosalaula.blogspot.com/2010/10/festivitat-de-tots-sants.html)

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Agraïment

I quan arribis a la porta de la teva nit,
en acabar el camí que no té retorn,
sàpigues dir tan sols:
«Gràcies per haver viscut».

La pell de brau
Salvador Espriu

dijous, 27 d’octubre de 2011

Peter pans

Durant molts anys ella va topar amb éssers immadurs: alguns li trepitjaven les ales dels somnis sense pietat i altres es mofaven de les seves paraules fins a convidar-la a un silenci profund.


Quan estava a punt de llençar la tovallola de l’esperança va conèixer un home que li digué:

―Tu i jo, junts, sumarem més de dos.

Avui els podeu trobar amb la seva calculadora de l’amor.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

El silenci de les sirenes

Amors

"Hi ha amors que es desenvolupen com unes oposicions a funcionari de l'estat: a còpia de presentar-se i insistir, un (o una) acaba aconseguint la plaça."

El silenci de les sirenes
Ramon Monton

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Ni massa d'hora, ni massa tard

"En un temps històric concret
en el qual la gent viu massa temps
i ocupa amors, territori i recursos
per als altres, abusivament,
espero, amb la meva mort voluntària
col·laborar a una cultura ètica
del control de la mortalitat.
Cal saber sortir oportunament i amb elegància
de l'escenari de la vida:
ni massa d'hora, ni massa tard."

Dietari Final
Lluís Maria Xirinacs

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Escriguera

...En Biel Mesquida denomina aquell impuls que l'empeny a buidar el pap sobre el paper, coherentment, escriguera (i en versió més contemplativa, llegiguera. I encara: badallera, tossiguera, plorera, xerrera o ballera).

En perill d'extinció. Cent paraules catalanes per salvar
Pau Vidal

divendres, 21 d’octubre de 2011

Amb cara i ulls

Obro un llibre, a l'atzar, per veure quin fragment em regalarà la sort. Però no és un llibre qualsevol. És el recull de dites i refranys sobre l'ull d'en Víctor Pàmies. I la frase feta que em surt és:

Fer uns ulls com la "O" de Sant Joan. 

Doncs faré els ulls grossos i a veure si veig millor el cap de setmana que s'apropa.

Podeu fer un cop d'ull a: Amb cara i ulls

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Milan Kundera

"Cada relació amorosa reposa sobre uns pactes tàcits que els amants estableixen imprudentment durant les primeres setmanes del seu amor. Encara viuen en una mena de somni, però al mateix temps, sense saber-ho, redacten com advocats implacables les clàusules detallades del seu contracte. Oh amants, sigueu prudents durant aquells perillosos primers dies! Si porteu a l'altre l'esmorzar al llit, ho haureu de fer per sempre més, si no voleu que us acusin de desamor i traïció!"

El llibre del riure i de l'oblit
Milan Kundera

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Ser capellà és apassionant

"En més d'una ocasió el sacerdot (i polític!) Lluís Maria Xirinacs havia fet seva aquella frase que deia que la independència no es demana, sinó que es pren. I efectivament els nostres capellans han decidit prendre la independència i afrontar el futur «al seu aire», amb llibertat. Ho viuen com un repte, com l'única manera possible i desitjable de lliurar-se al poble. Com l'única manera de ser coherents amb allò que van aprendre i que han defensat durant bona part de la seva vida. I un cop assolida aquesta llibertat, un capellà enamorat de la seva feina pot exclamar:

T'ho has de guanyar. Però si t'ho has guanyat, ser capellà és apassionant. Apassionant!

"Fills del Concili. Retrat d'una generació de capellans"
Autors: Joan Estruch i Gibert i Clara Fons i Duocastella 
Editorial Mediterrània

dilluns, 17 d’octubre de 2011

2 anys i un dia

Fa dos anys i un dia vaig iniciar un projecte de vida nou al costat d'un ésser excepcional. 


"Algú ho havia de dir!"