dimecres, 19 de gener de 2011

Claqué

Ell, jove i amb l’altivesa inadequada, ballava claqué damunt de les espatlles d'ella.

Ella, jove i amb la transparència en alça, confiava en els passos curts de la paciència. Ara, deu anys després, la sardana de l’experiència la té ben marejada.

(Imatge de Wikipedia)

6 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

És clar que sí. Bon ball i barca nova.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

ha,ha,ha...molt bona!...gràcies Jordi!

C. ha dit...

Massa sardana és una murga. Esclar que si ja llavors havia de tenir paciència, malament. S'imposa canvi d'estil. O de músic.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Que ningú li encomani la tristor magnífica del blues!...gràcies C!!! Bon comentari!

onatge ha dit...

L'altivesa sempre acaba cedint a la llei de gravetat... Ara ella veurà que el món és en colors...

Des del far amb senzillesa.
onatge

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Tant de bo la llei de la gravetat t'escolti, onatge!