dimarts, 4 de gener de 2011

Dignitat



"La dignitat consisteix a córrer honradament, amb tot el que donin les cames, cap endavant, atents només a saltar la pedra, el marge o el rec. No es pot córrer -deia ell- girant-se a cada moment, amb una mena d'amor posat en el perseguidor i el desig ocult que ens atrapi la cosa de la qual fugim."

L'ombra de l'atzavara.
Pere Calders

8 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Permet-me la broma. M'has fet pensar en una cosa que vaig escriure al meu blog i que de retruc feia referència als atletes que fan "retrorunning", una disciplina esportiva que té més practicants que no sembla.
A Calders li hauria agradat.
I fa rumiar. De debò.

Albert Guasch Ribas ha dit...

És la síndrome d'Estocolm que tenim cap al perseguidor, cap a qui ens reté.

wanderlust ha dit...

Tots hem perdut alguna volta la dignitat i em donat peixet a aquell o allò que ens la feia perdre. Però per sort redrecem la situació i la tornem a fer nostra.

òscar ha dit...

El més graciós és que, molt cops, fugim d'un perseguidor que no existeix. I, clar, ens fotem de nassos.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...no havia sentit mai això del retrorunning...ha,ha,ha...rumiaré!

Albert...en aquest país en tenim un xic d'aquesta síndrome.

Wanderlust...totalment d'aCORd!

Òscar...ha,ha,ha...

Guspira ha dit...

Aquest desig ocult a vegades no ens deixa córrer amb dignitat...

Jordi Dorca ha dit...

Sí, Núria.
El campionat del món de retrorunning d'enguany es va fer a Àustria. I els representants de la selecció catalana hi van aconseguir moltes medalles. La revista Marathon del mes d'agost (o del mes de setembre, ara no me'n recordo) se'n va fer ressò.
Ho vaig esmentar al meu blog sota l'entrada DE RERESCULES (mira-m'hi els mots).
A més, si fas cerques per internet, veuràs que diverses cases de calçat esportiu produeixen esportives per a aquesta curiosa modalitat; crec que fins i tot
se'n fabriquen per a curses en pistes de terra. Tot un món. I capgirat!
Salut i mots, Núria!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Guspira...la dignitat és un vestit que es veu tant si vas vestida com si vas nua...i cal cuidar-lo com un tresor!

Jordi...molt bo el teu escrit sobre de rerescules...felicitats!