dimarts, 11 de gener de 2011

La pell freda



"Sap que pàtria en llatí vol dir terra dels pares?
vaig riure:El més sarcàstic de tot és que sóc orfe."

La pell freda.
Albert Sánchez Piñol

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Sóc el primer comentarista d'avui, el primer apàtrida de pell freda.
Tinc por.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

No tinguis por, Jordi, hi ha la llum oberta.

wanderlust ha dit...

Ser orfe no vol dir no tenir avantpassats ni història personal.
Malgrat no en tinguis de pares, la mare et pareix en un lloc, que si vols tu, la fas la teva pàtria.
Abans que la mort està l'acte de la vida i el naixement.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Totalment d'a-COR-d, wanderlust!

Iris ha dit...

Sentirse orfe de pàtria algunes vegades pot ser un alliberament total.
No conec aquest llibre. me l'apunte.
Gràcies per la teua vista al teler. Ara mihi passege i mire els teus mots i per a no perdre'm res m'hi faig seguidora!!!

Jordi Solà Coll ha dit...

I jo, orfe de pors voldria ser... Felicitats pel teu blog!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Iris...si no has llegit "La pell freda" te'l recomano...és un llibre dur però que enganxa. Gràcies per fer-te seguidora...així ens seguim mútuament!

Jordi...ja en som dos que voldríem ser orfes de pors...Gràcies per fer un cop d'ull al bloc i per deixar-hi mots que animen!...Com deia en Xirinacs...L'ànima és allò que ens anima!...Doncs gràcies !!!