dilluns, 24 de gener de 2011

L’estil literari de l’Esteveta

Mentre en aquell bar del Carrer València ell li deia que l’estimava l’Esteveta feia temps que havia esgotat l’enllustrador de la seva mirada d’enamorada.  L’eco del passat li xiuxiueja melosament mel·líflua, mel·líflua meva! Es prem les orelles en un acte reflex amb la intenció d’emmudir els pensaments que, espavilats, se li escapen per tots els porus de la pell. No puc més! La seva veu em provoca esgarrifances!

De bursada decideix deixar-ho anar, dir-ho, a raig, sense polideses políticament correctes, sense triar ni el lloc adequat ni el moment oportú. Li ho ha de dir o rebenta:

―No puc continuar!―li engalta aquella tarda davant una tassa de xocolata desfeta que es balanceja entre la dolçor i l’amargor del cacau. 
―Queeeeeè? ―respon en Jonàs amb un crit ofegat amb intencions de discreció.
―El que has sentit. Al principi em va semblar divertit però ara n’estic ben farta!
―Ah sí? ―li diu amb un somriure burleta des de l’arrogància de qui es creu guanyador en el sorteig de la supèrbia.
―Sí―li respon amb una fredor assajada per tal de no caure en l’amorós perdó que tantes vegades els ha dut a embolicar-se al bell mig dels llençols.
―Doncs me’n buscaré una altra!
―Et costarà prou, poetastre!, trobar-ne alguna que et declami, a cau d’orella, cada nit, paraules amb ela geminada!―marxa empipada i es gira de cop―N’he vist uns quants amb l’orgasme menys or-to-grà-fic!

4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

El pollastre podria respondre irònicament.
És a dir: eliminant la ela geminada.
Sense el punt volat aniríem més bé.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

aix el punt volat!!! Gràcies Jordi!

Ventafocs ha dit...

Molt bo!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies Ventafocs!...No saps com m'alegra que t'agradi!