divendres, 28 de gener de 2011

Oda a Lluís Maria Xirinacs

Inici d'un bell poema de Joan Brossa: Oda a Lluís Maria Xirinacs (1976)(el podeu trobar complet a http://www.llibrevell.cat/wp/oda-a-lluis-maria-xirinacs/)




Abocant oli sense prudència,
enterrant pedres prop de la màscara,
    t’has alçat sol contra els fratricides
alat i encès com un antic profeta.


...

(Imatge del pintor Antoni Tàpies)

2 comentaris:

onatge ha dit...

M'agrada el quadre, el poema, i en Xirinachs. En el seu dia vaig escriure un intent de poema. Si et sembla bé te'l deixo aquí, sinó l'escombres i no passa res...


ARA REPOSES...


Ara reposes
en el repòs etern,
però tot i així
encara hi ha
qui la teva saviesa
li fa nosa...

Has viscut
en lluita
i ara que reposes
has esmolat
el tall de la lluita.

La coherència
no permet imposar-se
un sou per tenir
només el cul
calent a la cadira...

Durant anys
el poble t'ha
fet orelles sordes,
i ara encara
hi ha qui t'insulta
i per poca cultura
blasfema contra
la nostra nació
però mentrestant
menja i respira aquí.

Reposa tranquil
que has deixat
arrels amb fruit.

onatge


Des del far una abraçada.
onatge

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

I tant que m'ha agradat el teu poema!...T'aconsello, si et ve de gust, que l'enviïs a http://xirinacs.cat...crec que els agradarà penjar-lo al mur d'en Xiri.

Per a mi, ell i el que em va ensenyar van sempre amb la meva persona...Un petó, Onatge!