dijous, 6 de gener de 2011

Plouen aglans


Camino mentre m’abraça la serenor de l’alzinar.
Un corb estén les ales lleugeres de la negror.
Plou però les passes són seques.
Espetecs contundents marquen el ritme.
M’arrauleixo sota el paraigües que s’abonyega.
Cauen, amb força esperpèntica, aglans, molts aglans.
Passejo esperitada i amb ànsia per arribar a casa.
Quan encara no he paït aquest espectacle de la natura me’n trobo un altre: tres senglars ballen una conga per celebrar l’àpat caigut del cel.

Imatge de Jordi Bertran


Bons reis!!!



5 comentaris:

vidapervida ha dit...

Interessant visió!

Jordi Dorca ha dit...

Espero que, malgrat tot, l'àpat de Reis hagi estat igualment plaent. Amb passes seques i segures.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies vidapervida...

Jordi...l'àpat fou molt plaent però sense panses seques..ha,ha,ha...

Jesús M. Tibau ha dit...

mai plou a gust de tots, o sempre hi ha algú que li agrada la pluja

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jesús M....totalment d'aCORd!