divendres, 14 de gener de 2011

Poliglotisme passiu (Delfí Dalmau)


Avui us convido a rumiar un concepte nou i atrevit, original i rebel, creat pel pedagog i escriptor Delfí Dalmau i Gener l’any 1936 i que ara podem llegir en la reedició de part de la seva obra. Es tracta de: Poliglotisme passiu.

I per atansar-vos fins que pugueu ensumar l’olor d’aquesta idea us copio algun breu paràgraf del llibre:

L’ideal lingüístico-pedagògic, no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.”

“¿Caldrà que qui a Catalunya vulgui que li parlem en català, se’ns imposi i ens digui a la cara que no tenim la dignitat de les persones normals amb llengua pròpia en el propi país, i que així facilitem i prestem complicitat a les imposicions i als jous lingüístics forasters que confonen les llengües i destrueixen cultures?”

“En la pugna lingüística, és sempre culpable la llengua que envaeix terreny d’altri sense que sigui exclusivament per la pròpia força cultural exercida en lliure joc, i, encara, des del propi camp. Ficar-se a casa d’altri, i amb escorta política o militar, és sempre innoble”.

Us ha entrat el cuquet de saber-ne més??? Doncs se n’ha fet una edició de pocs exemplars. O sigui, si us interessa, podeu contactar amb:


Carrer del Molí 41, 2n.  08310 Argentona
tel.: 937561022.

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Quin silenci!
O ens hem quedat muts
o ens hem quedat sense pistrincs, en el qual cas caldrà plànyer-se que l'accés a la bella cultura hagi de dependre (encara!) de la lletja economia.
I perdoneu-me la poca-soltada.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Hola Jordi!

Si serveix de consol Voliana Edicions és una entitat sense ànim de lucre que amb l'ajut de diverses persones autoeditaran textos com aquest...que són fora del circuit més comercial...

Jo he gaudit molt llegint-lo i poc que m'ho esperava ja que desconeixia Delfí Dalmau!

Jordi Dorca ha dit...

Sí, sí, serveix de consol.
I el Delfí Dalmau em sonava molt vagament.
Agraït, Núria!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

L'agraïda sóc jo!...gràcies per haver llegit el text i també per trencar el silenci!

Jordi Solà Coll ha dit...

Certament, manca la dignitat necessària per tal que el català ocupi en el nostre imaginari el lloc que li pertoca. Mai és tard, però, per continuar fent soroll!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...I tant que farem soroll!!

Jordi Solé Camardons ha dit...

Gràcies pel teu comentari Núria i pel vostre interès Jordi, si voleu més informació sobre el llibre ja m'ho fareu saber al blog de Voliana Edicions o al meu correu personal:
jsole12@xtec.cat