divendres, 7 de gener de 2011

Vols que tinguem un fill?

―Vols que tinguem un fill, amor meu?
―No ho sé.

Ella s’estirà els cabells.

L’endemà ell,
capcot i encara dubitatiu,
passejava de bracet
amb la seva calba esposa.

5 comentaris:

òscar ha dit...

Un final, com el text, genial.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies Òscar!

Per cert m'ha fet riure el comentari de l'Ikea que has fet en el bloc del Salvador Macip...

Jordi Dorca ha dit...

I bé, posem-hi Calbin Klein. A la brava.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

ha,ha,ha....molt bona, Jordi!

Iris ha dit...

Sentir-se prfre de pàtria de vegades és tot un luxe.
No conec aquest llibre. Me l'apunte.
Vaig a mirar els teus mots i per a no perdre'm res m'hi faré seguidorà!!!