dilluns, 14 de febrer de 2011

Cu-e-re-ta

Vaig desitjar que volia un cos esvelt i elegant com el d'una cu-e-re-ta.
Però qui tenia la paraula final de la creació del meu ésser va entendre:
hi-po-pò-tam.





(Imatge de http://www.xtec.es/~aalas/ocells/cuereta.htm)

4 comentaris:

Aspa ha dit...

...deuria ser el mateix creador meu!
Molt bonic.
Gràcies

Jordi Dorca ha dit...

Curiosament, la primera paraula que va pronunciar el meu fill va ser hi-po-pò-tam. Clara i neta. Porta del llenguatge. Creació i univers.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies a tu, Aspa!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...el que dius és bellíssim...gràcies per compartir-ho...!