dimarts, 15 de febrer de 2011

L'antiga saviesa

La meva àvia, la materna, era una persona molt serena, molt efectiva (en el bon sentit de la paraula).

Una vegada, mentre teixia un jersei per a l'oncle Manuel, van dir-li que dins d'una hora i mitja l'aniria a veure el notari, per tractar de les complicacions d'un testament. I ella, sense alçar la mirada, respongué:
―Demaneu-li que vingui demà. El que ara em preocupa no és l'hora, sinó la mitja.

Tots els contes (conte "L'antiga saviesa")
Pere Calders

6 comentaris:

Ventafocs ha dit...

Sap més el dimoni per vell que per dimoni.

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Núria. Gràcies, Calders.

El Profà ha dit...

En Pere Calders, tan gran i, sovint, tant oblidat... un dels meus referents, sense cap mena de dubte.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ventafocs...savi comentari...a casa diem: " a gat ell no li diguis mix".

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...gràcies a tu per ajudar a alimentar la nostra llengua!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Profà...en Calders, per a mi,és EL mestre!...quanta intel·ligència camuflada en la quotidianitat, la ironia i el positivisme!