divendres, 11 de març de 2011

Fona





Instrument per a tirar pedres als amics que confonen -expressament- l'F per una X.

8 comentaris:

Ventafocs ha dit...

És que encara n'hi ha que són durs com un ou de mona!
Una abraçadona!

Guspira ha dit...

jeje aquesta és bona!

Bon cap de setmana!

Jordi Dorca ha dit...

Bona, molt bona.

onatge ha dit...

Hola Núria m'has fet recordar un poema meu que te'l deixo aquí...
Es que n'hi ha que van pel món i es pensen que tot és X...

Fona d’or...

Hi ha qui
amb una fona d’or
va disparant
sentiments, sort
que la falsedat
que els acompanya
els esclafa abans
d’arribar a destinatària...

Segueix disparant
amb la fona d’or,
es pensa que l’etiqueta
de marca és amor...
Pobre ric
buit,
baix,
tou,
inútil,
marrà,
sapastre,
FALS!

El pots acabar tu...


Des del far una abraXada.
onatge

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ventafocs: ha,ha,ha...m'has fet riure!...una abraçada!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Guspira: fa dies que no puc "guspirejar"...perdona'm...Bon cap de setmana, bonica!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...gràcies per ser-hi...darrerament vaig de bòlit i enyoro llegir el teu bloc...un petó!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Onatge: uau!...no podria trobar-hi un final més musical! potXons!