dimarts, 15 de març de 2011

La lladre de llibres


Aquest és un llibre dels que plouen a casa després d’una recomanació d’una bona lectora. Al principi me’l vaig mirar amb peresa. 562 pàgines? Vols dir que no n’hi sobraran unes quantes? Se’m fa feixuc llegir històries llargues perquè em sembla que faig esperar massa als llibres que resten apilonats a la tauleta de nit. Però he de confessar que m’ha atrapat. Una història crua i dura amb el nazisme de fons; uns ulls de nena tan vitals com espantats; un pare amb una ànima lleugera retratada des del so d’un acordió; colors bons i dolents; i la mirada, dolça i cerimoniosa, de la mort. Una mort tendra que serà la narradora de tot plegat. No sé si ho hauria de confessar però: he plorat com una magdalena!

6 comentaris:

Joan ha dit...

a mi me'l va deixar una amiga. és una història molt bonica. molt recomanable.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Sí, Joan!...és una història tan dura com bonica!...Gràcies pel teu comentari!...

onatge ha dit...

És curiós, no sóc de demanar llibres ni de deixar-ne, però aquest el vaig llegir perquè me'l va deixar un amic. Confesso que em va agradar i atrapar...

Des del sense robar cap llibre.
onatge

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Onatge...gràcies per ser-hi! ...

Marga Bonvehí ha dit...

Doncs jo el tinc pendent; fa temps me'l va regalar una amiga. Pel que dius tu i altres als comentaris, convé que el llegeixi aviat.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Marga...cada llibre té el seu moment...oi?...un petó!