dijous, 17 de març de 2011

Punts acumulats


Aquella dona de mirada tranquil·la i arrugues provocades per excedents de somriures va dir:

―El meu home val un imperi!

Li vam respondre amb el silenci i un garbuix d’estranyesa en el gest de les nostres mans. Ella prosseguí:

― No pas un imperi de llums de neó i pel·lícules amb crispetes de fons. És més aviat un imperi curull de naturalitat, farcit d’admiració cap els gestos senzills, generós en la tendresa, confiat a banda i banda de la seva contínua abraçada i rialler, sí, rialler, des de la profunditat del seu cor.

La més joveneta, amb la Blackberry traient fum i sense alçar la vista del seu món tecnològic, demanà:

―Quants punts has hagut d’acumular per obtenir-lo?

6 comentaris:

onatge ha dit...

La deshumanització a través del cordó umbilical de la tecnologia...

Des del far sense punts...
onatge

Jordi Dorca ha dit...

Un altre sense punts.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Onatge...aquest cordó umbilical, a vegades, té la seva gràcia!...sinó no podria llegir-te!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...però tens punts i comes?...;-)

Ventafocs ha dit...

Jo no em vull posar de contrapunt amb vosaltres, però he de dir que tampoc tenc punts. Molt bon apunt Núria!
Bon cap de setmana!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

ha,ha,ha...Ventafocs...Bon cap de setmana, bonica!