divendres, 1 d’abril de 2011

Discreció


"Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa."



Invasió subtil i altres contes
Pere Calders

8 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

De quin partit era, aquest?

Albert Guasch Ribas ha dit...

I, en arribar a casa, ja no hi va pensar. Va ser l'autodiscreció.

Llop Estepari ha dit...

Estic a casa, pensant. Pensaments 2.0. I des de casa estant llegeixo els teus. M’agraden. Si no t’agraden els meus, perdona’m. No volia molestar.
Un udol.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...ha,ha,ha...Aquest era del partit de la ironia!!!...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Albert...molt bona!....

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Llop estepari...llegiré els teus udols!...i estic convençuda que em plauran...Gràcies per escapar-te del teu zoo per venir al meu!...

onatge ha dit...

Pensar o no pensar... A casa teva o a la meva, si es qeu hi ha cases d'algú...

Des del far miran els teus mots.
onatge

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Onatge...gràcies per ser-hi!