divendres, 15 d’abril de 2011

Hola, hola, hola!!!


Sento una veu forta i estrident:

―Hola, hola, hola!

Miro a banda i banda. Potser és algun ocell exòtic dels que guarneixen els nostres balcons? No el veig enlloc. De sobte, de dins d’un túnel, apareix una mare que crida al seu bebè:

―Hola, hola, hola! ―en aquell llenguatge dels adults cap als infants, el baladreig de la repetició.

3 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

M'hi identifico.
Bon dia, bon dia, bon dia.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jo també m'hi identifico, Jordi!

onatge ha dit...

M'identifico amb el de la fotografia...


Des del far des del far des del far.
onatge onatge onatge