dimarts, 26 d’abril de 2011

Teatre terapèutic

Article publicat al 9 Nou (edició Vallès Oriental) el dijous 21 d'abril de 2011:

7 comentaris:

Matilde ha dit...

És curiós però moltes vegades, Núria, veient una obra de teatre he tingut aquesta sensació de teràpia. Per què no l'he tingut tant sovint al cinema o amb la literatura? En faig la pregunta ara (no me l'havia fet mai abans) escrivint aquest comentari.
Només se m'acut una resposta posible. Podría ser a causa de la "carnalitat" de l'espectacle teatral?. Al teatre hi ha alè, hi ha sang, hi ha cossos i cors que bateguen. És per això que ens sacseja més, quan ho fa, allò que veiem?

Matilde ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Matilde,

El teatre és tant en directe que és com viure-ho...I si és una sala petita, on l'actor quasi actua a la teva falda, llavors ja no té preu!...

Gràcies per ser-hi, bonica!

Cèl ha dit...

Hola Núria,
em dic Cèlia i sóc una de les actrius que vaig acutar el dia que vas venir a veure l'espectacle De-sideris.
Remenant per Internet he arribat al teu bloc i m'he llegit l'article sense saber ben bé què era.
T'he de dir que quan l'he acabat, sense adonar-me, em queien algunes llàgrimes dels ulls. Crec que ha sigut una barreja de molts sentiments en imaginar-me la descripció que has fet de l'entrada del teatre, amb la gent, l'entusiasme que tothom ha mostrat cap a nosaltres, els resultats que hem obtingut... m'he imaginat a nosaltres darrera la cortina esperant que entrés el públic, preparats per mostrar una vegada més el nostre espectacle.
No sé com dir-t'ho, diria que m'emociona pensar que allò que fem amb tanta il·lusió penetri i remogui els sentiments dels espectadors.

Bé, moltes gràcies per aquesta alegria en mig de l'estrés que m'acompanya.

Una abraçada.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Hola Cèlia!

Només per les teves paraules valia la pena escriure l'article. El vaig escriure tan bon punt vaig arribar a casa...perquè em sortís de la panxa més que del cap...i em fa feliç que l'hagis llegit i t'hagi arribat d'aquesta manera que tan bé expliques.

Us he vist vàries vegades (una a Granollers i una a Igualada) i espero tornar-vos a veure amb la meva filla que encara no ha pogut venir...

Ara a veure si passeu la final de la Coca-cola i rebeu una altra recompensa per la feina ben feta!...

una abraçada i gràcies per expressar-te, tant des de l'escenari com amb els teus mots!

Núria
ps:...per cert, per curiositat...ets l'actriu de la "paciència"???

Cèl ha dit...

Sí, ho sóc! hahaha
Aviat sabrem si passem a Madrid o què! A veure què tal..

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Us desitjo que tot vagi molt i molt bé, bonica!

M'encanta la teva interpretació i a casa fem servir els teus mots de "paciència" amb el teu to de veu quan estem a punt de sortir de polleguera...

Un petó,

Núria