dimecres, 11 de maig de 2011

Estofat

Escriure és com l’estofat de la mare que, un cop corregit de sal i reposat uns dies, és encara millor.

8 comentaris:

òscar ha dit...

Per sucar-hi pa. Tot i que el nivell marcat per l’estofat matern sol resultar massa alt :)

El Profà ha dit...

Excepte aquells dies que deixes d'escriure per anar a gaudir de la menjada, i ha sortit un xic dolç de sal. Mentrestant, les muses que fa tants dies que esperes, han passat per casa i no hi han trobat ningú escrivint...

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

El profà...ha,ha,ha...el més fotut és que les dones no tenim musos!!!...i llavors encara és més difícil!!!;-)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Òscar...a mi em passa el mateix amb els estofats i rostits de la mare...llàstima que la meva filla no podrà dir el mateix!..ha,ha,ha..

Pau ha dit...

Aixó només és veritat si escrius igual de bé que la mare fa l'estofat.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Òscar, Profà i Pau...no és que hagi marxat a menjar estofat i hagi decidit no escriure mai més davant la magnificència de la cuina de la meva mare....sinó que fa dies que Internet em fa la guitza i no em permet fer massa res de res.

Gràcies pels vostres comentaris...Ara com ara l'estofat de la mare és molt millor que el meu intent d'escriptura...Un petó!

Joan Vigó ha dit...

I depèn del que has escrit, no només cal deixar-lo reposar. Com quan un diumenge que sobra estofat i el poses en una carmanyola i el congeles. Passa més temps i la idea floreix encara millor.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Tens tota la raó, Joan...De totes maneres aquestes carmanyoles també tenen el perill de l'oblit en un racó del congelador. Salut!!!