dilluns, 23 de maig de 2011

La pedra avorrida




Des que aquella puntada de peu d'un excursionista sense sentiments l'havia llençat al marge del camí que no podia tafanejar què feien les altres pedres.

6 comentaris:

Ricard Closa ha dit...

Pobra!! I se li va corsecar la seva ànima de pedra de la ràbia de no saber... Qui coi havia guanyat les eleccions. ;-]

òscar ha dit...

La solitud indesitjada és molt i molt avorrida. I no només per les pedres.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ricard...ha,ha,ha...quin trasbals!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Òscar...sí, noi!...la solitud indesitjada pot pesar com una llosa!...

Marga Bonvehí ha dit...

Dilluns, en acabar el programa "Singulars", van posar un vídeo on Paco Ibáñez interpretava "Como tú". No sé si et sona, però segur que et dóna per pensar en més opcions per a aquesta pedra.
Aquí va la lletra: http://www.musica.com/letras.asp?letra=23302
Una abraçada!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Marga...no coneixia aquesta cançó...gràcies per compartir-la...però a la pedra li ha encantat!...un petonàs!