divendres, 13 de maig de 2011

La puta feina

"Si no podem deixar la feina, aprofitem el temps lliure, i si no podem aprofitar el temps lliure, doncs acontentem-nos per ara amb un gest imaginari: estenem un braç imaginari cap als nostres patrons, caps i directius; fem un puny amb la mà que hi ha a l'extrem, despleguem el dit del mig i tot seguit baixem l'altra mà amb força al mig del braç estès de manera que el dit del mig es dispari cap amunt, transmetent així un missatge inconfusible: «Tu no ets pas el meu amo, i un dia d'aquests t'ho demostraré d'una vegada per sempre».
     Som lliures, diuen. Comportem-nos, doncs, com si no ens diguessin cap mentida."



La puta feina
Matthew Tree

4 comentaris:

LA MAR ha dit...

Sempre he tengut tentacions, mai concretades en res, de convertir-me en una espècie de Diógenes.......emperò per això fan falta un parell de ....

Helena Bonals ha dit...

Això de treballar: si treballes, enveges els que no ho fan; si no treballes, vols tenir feina. La qüestió és poder-se queixar.

Pau ha dit...

M'agrada aquest llibre/comentari sobre la llibertat. Aquesta gran desconeguda

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

La Mar...a mi també em fan falta aquest parell de...

Helena...tens tota la raó...Jo admiro (per no dir envejo) als qui treballen en allò que els agrada.

Pau...sí senyor...desconeguda i amb tanta complexitat com bellesa.