dimarts, 10 de maig de 2011

Les ànimes grises

"Es ben curiosa, la vida. No avisa. Tot s'hi barreja sense que es pugui triar i els moments de sang succeeixen els moments de gràcia sense més ni més. Fa l'efecte que l'home sigui un d'aquests còdols posats pels camins, que es manté dies i dies al mateix lloc, i que la puntada de peu d'un vagabund pot colpir i engegar pels aires sense cap raó. ¿I què pot hi pot fer el còdol?

"Les ànimes grises"
Philippe Claudel
Traducció d'Anna Casassas

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Volare, volare.

(elogi de l'optimisme)

Ricard Closa ha dit...

El còdol, pot mantenir les vores romes per, en caure, rodolà una mica més enllà, al reclau on el riu és en calma.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi....sí, sí...visca l'optimisme!!!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Ricard....uau!...preciós!

Matilde ha dit...

Vaig llegir aquesta novel·la i em va maravellar. Intensa i molt ben escrita. Literatura amb majúscules.
NO US LA PERDEU!