divendres, 17 de juny de 2011

Bona nit i tapa't!

Amb la seva modèstia presència el conduïa a una dosi controlada de plaer. Envoltat d’ànimes en penombra rebia la llum oportuna per continuar el seu camí. El seguia incondicionalment, deixant-se guiar, amb la seguretat que li trobaria el lloc que li pertocava. I sí, així va ser. Amb un amable bona nit s’acomiadà l’acomodador.

8 comentaris:

Pilar ha dit...

Genial!

Marga Bonvehí ha dit...

Enginyós el transcurs d’aquesta seqüència que acaba amb el bona nit de l’acomodador.
Un bon "ras i curt"!

Jordi Dorca ha dit...

I pensar que jo m'he deixat la brusa en un altre post!
Sóc molt despistat, ja ho veus, i un gran desastre, però m'agraden les joies breus d'aquesta literatura intel·ligent.
Gràcies, Núria.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Pilar...mil gràcies!!!

Marga...m'agrada que t'agradi...!!!

Jordi...mmmm...sense brusa?....ha,ha,ha...Gràcies a tu, Jordi!!!

LA MAR ha dit...

"illuminant una de les ànimes en penombra va dir: has sigut tu el qui m'ha tirat la guixa ! a la pròxima et treuré !"
(records d'infància)
Petons

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

La Mar...la guixa????...gràcies per compartir records...petons!

LA MAR ha dit...

Siiiiii és un llegum que duiem a la butxaca per bombardejar l'acomodador, i les parelletes que s'aferraven amparats per la fosca. Quan l'acomodador t'il·luminava havies de fer cara de póker perque sinó anaves al carrer :DDDDDDD

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Gràcies per l'aclariment, La Mar!...ha,ha,ha...un petó i bon cinema!