divendres, 24 de juny de 2011

Fulla d'olivera



Aquella fulla de l'olivera del jardí havia caigut de l'arbre. Era petita, bella, inòcua, sense cap mala intenció. Tot i així quedà clavada, com una fletxa, en l'enciam que creixia al seu recer.  

4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Colpidor. Molt bo.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Moltes gràcies, Jordi! Una abraçada!

Jordi Dorca ha dit...

I punyent.
Estem inspirats, vaja.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...aquest ras i curt m'agrada especialment perquè diu tantes coses!...i està basat en fets reals!...Personalment i darrera estic més pirada que inspirada...Un petó!