divendres, 10 de juny de 2011

La seva era una timidesa nocturna. Envermellia, fins i tot, en sentir el cant del xut.





5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

L'esport era una timidesa constant. I tot i envermellir, el xut, amb el seu cant, sabia que tenia un lloc molt important en la societat.

onatge ha dit...

Sabia que tenia un germà besó, però no ens havíem conegut mai. Tenim la mateixa veu i mirada...

Des del far amb tempesta.
onatge

LA MAR ha dit...

El xut, sovint fa gol.......si troba una femella. :)

Jordi Dorca ha dit...

Golejadors en nit de tempesta.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...excel·lents les teves aportacions!

Onatge...quina troballa...ha,ha,ha...

La Mar...ha,ha,ha...molt bona!...

Un petó Jordi, Onatge i La Mar!!!