dimecres, 8 de juny de 2011

Marruixa


Gat que en el fons volia ser una maduixa.

(imatge trobada a la xarxa, concretament a:

9 comentaris:

Ventafocs ha dit...

Jo a vegades voldria ser un gat... Una abraçaduixa!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

I tenir 7 vides per poder-les escriure?

Albert Guasch Ribas ha dit...

També "mixduixa"

Jesús M. Tibau ha dit...

si la tasta, s'hi tornarà

Jordi Dorca ha dit...

Molt bo. Immillorable. Immiduixable.

òscar ha dit...

És molt comú això de desitjar ser el que no som.

Els gats tenen, segons s’explica, fins a set oportunitats de canvi.

montse ha dit...

I qui no es menjaria una maduixa com aquesta?
Marrameu ummmm.

Jordi Dorca ha dit...

Maduixantropia, crec.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Jordi...molt bones les teves aportacions!

Montse...bon profit maduixer!...

Òscar...tens tota la raó!

Jesús M...molt màgic el teu comentari!

Albert...M'has recordat que el meu pare diu sovint...a gat vell no li diguis mix...

Gràcies a tots i a totes i disculpeu si per manca de temps no em passejo prou pels vostres magnífics blogs!!!